Resultats de la cerca

L' externa va per darrera del malleòl extern i pel costat dels músculs bessons fins al buit popliti i acaba en la vena poplítia La interna , que és la continuació de la vena dorsal interna del peu, va pel costat intern de la cama, del genoll i de la cuixa, arriba fins a sota de l’arc femoral, on forma en aquest nivell una crossa que perfora l’aponeurosi, i acaba en la femoral

L’esquelet és constituït per la tíbia i el peroné, units per lligament interossi i articulats amb el fèmur en el genoll, i amb l’astràgal en el turmell La regió anteroexterior de la cama conté els músculs tibial anterior, extensor comú dels dits del peu, extensor propi del dit gros i peroneal anterior A la regió externa hi ha els peroneals laterals curt i llarg La regió posterior és formada per quatre músculs superficials els dos bessons i el soli, que s’insereixen a la cara posterior del calcani mitjançant el tendó d’Aquilles, i el plantar prim i per tres músculs profunds el flexor llarg del…

S'articula per sobre amb l’astràgal i per davant amb el cuboide posteriorment s’insereix el tendó d’Aquilles i inferiorment presenta tuberositats per a les insercions dels músculs superficials de la planta del peu

Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i blanques per…

El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre  A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles

Dins el llogaret es troba el santuari de la Mare de Déu de Bruguers

En les pereres empeltades sobre aquest peu, la fructificació és avançada, i hom aconsegueix grans fruits de bon color i de maduració anticipada

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…

És anomenat també peu de ferro