Resultats de la cerca

Cap al 1529 sorgiren, amb la figura del conqueridor, les primeres cròniques i epístoles Pel que fa a la poesia, existí una tradició popular força arrelada en la qual es destaca la figura de Rosas de Oquendo El Romanticisme no tingué repercussió en la literatura panamenya La primera generació d’escriptors, que s’inicià sota el signe de Rubén Darío, fou essencialment poètica, llevat de Darío Herrera i de Salomón Ponce Aguilera, que escriviren també en prosa De la primeria del segle XX cal destacar Ricardo Miró la seva revista Nuevos ritos , fundada el 1907, fou un dels òrgans principals de la…

Fundador d’una família de poetes i cantors, és la figura patriarcal per excellència de la literatura de Salta Poeta delicat i senzill, les seves coplas reflecteixen la saviesa de la contemplació Publicà colleccions de relats El viento blanco 1924, Los casos del zorro 1925 i Relatos lugareños 1930

Autor dels drames històrics Carskaja nevesta ‘La promesa del tsar’, 1849 i Pskovitjanka ‘La noia de Pskov’, 1860, que serviren de base a les òperes de Rimskij-Korsakov del mateix nom Čajkovskij, Borodin, Musorgskij i altres posaren música a versos seus Fou traductor d’antics poetes eslaus de l’Europa occidental

D’obra molt reduïda, fou, però, un dels poetes més representatius del grup de la Jove Finlàndia De la seva obra poètica, impregnada d’un simbolisme subtil, destaquen Säkeitä I-II ‘Estrofes’, 1905-10 i Virratyven ‘Calma del corrent’, 1925 Féu traduccions notables d’Homer, Molière, Ibsen, Runeberg, Petöfi i Goethe

Eclesiàstic Establert a Sevilla, fundà amb uns altres poetes sevillans l’Academia de las Letras Humanas Algunes de les seves composicions anticipen la sensibilitat romàntica Destaquen, d’entre els seus poemes, La diosa del bosque i Las ruinas de Roma 1808 Deixà, a més, una Historia de la Iglesia inèdita

El seu nom real era Edward Williams Obsessionat per la visió romàntica del passat, en la línia de Chatterton i Macpherson, atribuí la seva obra a poetes antics desconeguts i imità Dafydd ap Gwilym Féu l’edició de Cyfrinach beirdd ynys Prydain apareguda el 1829, l’art poètica dels bards secessionistes

Exercí l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys Publicà set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca 1964, Besllums d’un gran amor 1965 i Les cràteres de la poesia 1966 Traduí al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos Signava habitualment Francesc de Riart

Publicà l’antologia Poètes d’aujourd’hui 1900, Le théâtre de Maurice Boissard 1927, Passe-temps 1929, la novella Le petit ami 1903 i el Journal littéraire 1954-61 Collaborà en el “Mercure de France”, amb el nom de Maurice Boissard Manifestà un esperit independent, irònic i allunyat de qualsevol ideologia

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

Molt influït per Góngora, el seu estil és barroc És considerat el primer dels poetes de la literatura argentina, encara que una gran part de la seva obra encara resta inèdita Cal destacar Coronas líricas, que escriví al convent dominicà on es retirà cap al final de la seva vida