Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
Fernando Ysasi
Música
Compositor i mestre de capella probablement valencià.
Al gener del 1567 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Àvila com a successor de Juan Navarro, càrrec en què es mantingué durant vint anys Algunes informacions que el situen a València entre el 1564 i el 1568 i del 1576 al 1578 no han pogut ser verificades El seu pas per la catedral d’Àvila no estigué exempt de polèmiques amb el capítol, que li retreia constantment la seva deixadesa i l’abandonament de les funcions que li eren pròpies Finalment, el 1587 el capítol determinà jubilar-lo i promoure al càrrec de mestre de capella Sebastián de Vivanco, natural d’Àvila, que en…
Aristides Quintilià
Música
Teòric de la música grec del qual no ha pervingut cap notícia biogràfica.
És conegut com a autor d’un dels tractats teòrics més complets que s’han conservat de l’antiguitat i que, com tants d’altres, s’anomena Perí musike´s 'Sobre la música' El tractat, que no s’ha pogut datar, té una vocació sistemàtica, en la qual Aristides pretengué exposar tot el saber musical del seu temps, degudament organitzat Això el converteix en un text molt valuós com a font per al coneixement de la teoria musical de l’antiguitat clàssica, ja que recull dues grans tradicions, la platonicopitagòrica i l’aristotelicoaristoxènica El tractat es divideix en tres llibres que…
Domus de Campsentelles (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i possiblement el…
Quan el cel es pinta de colors
Astronomia
Les aurores polars són emissions lluminoses produïdes per la interacció entre el vent solar i el camp magnètic terrestre, que accelera partícules carregades cap a l’alta atmosfera Aquestes partícules exciten àtoms i molècules, generant llum en tonalitats verdes, vermelles o violetes Tot i que són habituals a latituds pròximes als pols, el 13 de novembre s’ha pogut observar una aurora boreal a Almeria i, fa poc més d’un any i mig, Catalunya també va registrar episodis excepcionals d’aurores polars Els articles “ Aurores a Catalunya ” i “ Aurores a Catalunya II ”, publicats al blog…
Timoteu
Música
Músic i poeta grec.
Fou un dels màxims representants de les innovacions en el camp de la música i la poesia al final del segle V i principi del IV aC Se li atribuí la incorporació de l’onzena corda a la kithara , afirmació que no s’ha pogut demostrar Se n’han conservat diverses composicions, com ara nomoi , ditirambes i himnes Entre els nomoi de Timoteu, el més notable és el titulat Els perses , aparegut en un papir del segle IV aC, en què parla de la batalla de Salamina i on es pot apreciar la riquesa lèxica d’aquest autor Fou un dels primers a introduir melodies no estròfiques en el ditirambe i a…
òxid de cobalt
Química
Tecnologia
Cadascun dels composts binaris que forma el cobalt amb l’oxigen.
Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent També és…
franci
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
El nombre atòmic és 87 És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins, i el seu núclid estable, que hom suposa present en els minerals del cesi, de la pollucita i de la lepidolita, encara no ha estat descobert tanmateix, Perey descobrí 1939 el núclid radioactiu 223, que té un període de 21 min i emet radiacions β, en la sèrie de descomposició radioactiva de l’actini El nom de franci, proposat pel descobridor, designa, doncs, el núclid 223 hom també en coneix el núclid 221, que es forma en la sèrie del neptuni, i els núclids 212, 218, 219, 220 i 222, tots radioactius Atesa la seva curta…
Joaquim Maria Vehils i Fochs
Música
Director d’orquestra, compositor i empresari.
Començà els estudis de jurisprudència, però aviat els abandonà per dedicar-se només a la música Es formà amb Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol, del qual rebé lliçons de piano També estudià violoncel Algunes fonts recullen que el 1877 —a només vint anys— dirigí al Teatro Real de Madrid, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar Segurament residí a Madrid i l’any 1881 fou director al Teatro Real, juntament amb J Goula Compongué sarsueles Posteriorment, exercí la direcció a Londres, Viena, Amsterdam, Brusselles i altres ciutats d’Europa De retorn a Barcelona, dirigí…
,
kenyapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides de mida petita a mitjana que visqueren a l’Àfrica durant el Miocè inferior, fa uns vint milions d’anys.
El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el grup dels…
Guillaume Jean Joseph Nicolas Lekeu
Música
Compositor belga.
Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de Franck pel que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina