Resultats de la cerca

Evolucionà, en la seva poesia, des del naturalisme d’intenció filosòfica Odes e canções , 1884 fins al simbolisme Cantos do Estio e do Outono , 1908 La seva novella O brasileiro Soares 1886 se situa en el corrent naturalista a la manera de Zola

Fou deixeble de José d’Almeida Malgrat les influències estrangeres, féu obres adequades a la tradició del seu país Es destaquen el Pessebre de la catedral de Lisboa i l' Estàtua eqüestre de Josep I al Terreiro de Paço 1770-75, Lisboa

Duarte el nomenà cronista major del regne 1434 És el fundador de la historiografia nacional portuguesa, i és autor de moltes obres, entre les quals les cròniques dels reis Pere I, Ferran I i Joan I de Portugal

Autor de pamflets i sàtires de caràcter social i polític La seva obra, de notable importància en les lletres portugueses, comprèn, entre altres títols, Claridades do Sul 1875, O Anti-Cristo 1886 i O fim d’um mundo 1899

És l’introductor de les formes renaixentistes italianitzants al seu país Entre el 1521 i el 1526 habità a Itàlia, on es relacionà amb Ariosto, Sannazaro i Vittoria Colonna La seva Fábula de Mondego i l’ègloga Alexo , ambdues de vers 1527, són les primeres expressions de l’italianisme En les èglogues Cèlia, Andrés i Nemoroso segueix el model de Garcilaso La seva tasca innovadora es concreta en la introducció de la comèdia en prosa Os Estrangeiros, Vilhalpandos , sobre models de Plaute, i en l’aclimatació de noves estrofes sonet, octava, tercet i nous subgèneres lírics elegia, ègloga Però l’…

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació

De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49

Estudià medicina i exercí com a psiquiatre abans de dedicar-se íntegrament a la literatura Mitjançant ambiciosos panorames narratius fets de juxtaposicions de perspectives sense solució de continuïtat, les seves novelles recorren la història contemporània de Portugal Memória de elefante 1979, O auto dos Danados 1984, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors 1985 Manual d’inquisidores 1996, O esplendor de Portugal 1997, Exhortaçao dos crocodilos 1999, premi APE 2000, Não Entres tão Depressa Nessa Noite Escura 2000, Que farei quando tudo arde 2001, Boa tarde as coisas aqui em baixo 2003,…

El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a territori impossible…