Resultats de la cerca

És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans

Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet

Són de talla mitjana, tenen les potes curtes, situades molt endarrere i proveïdes de quatre dits, els tres del davant voltats d’una membrana lobulada característica El bec és curt, recte i punxegut El plomatge és molt dens i molt semblant en ambdós sexes Són cosmopolites

Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català

D’una longitud aproximada d’1,5 m, tenen el cap, el dors, la cua i la cara externa de les potes recoberts d’escates epidèrmiques Sense dents, extreuen, enganxats a la llengua llarga, estreta i mucosa, formigues i tèrmits dels nius que, prèviament, han escarbotat amb les ungles

Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària

Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora…

El bec és brunenc, amb la base de la mandíbula inferior roja i les potes d’un roig fosc a l’estiu i ataronjat a l’hivern Habita al nord d’Europa, hiverna al nord Àfrica, a la Mediterrània i al sud d’Àsia, i és ocasional als Països Catalans

Es caracteritza pel fet de tenir el cap molt curt, el perfil rom accentuat, les orelles petites i el pelatge negre, amb sis taques situades al musell, als extrems de les potes i a la punta de la cua Reproductors berkshire han contribuït a la creació de la raça bayeu

El pèl és curt, generalment de color negre, i el morro i les parts inferiors de les potes són de color marró rogenc Per motius estètics, hom els sol tallar les orelles i la cua És una raça creada al s XIX per F L Dobermann, del qual pren el nom