Resultats de la cerca

Filla del tenor Manuel del Pópolo Vicente García , es casà amb l’empresari Louis Viardot Debutà en concert a Brusselles el 1837, i en teatre a Londres el 1839, com a Desdèmona a l' Ottello de Rossini Estrenà el Prophète , de Meyerbeer, i Sapho , de Gounod A partir del 1863 es retirà de l’escena i actuà únicament en concerts Fou professora del conservatori de París 1871-75

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a Anglaterra Sunderland College of Arts Des de l’any 1971 és professora de la seva especialitat a l’esmentada escola barcelonina Exposà per primera vegada l’any 1978 En les seves creacions experimenta amb les possibilitats que ofereix el fang, bé creant formes suggeridores bé realitzant làmines —a voltes plegades— en les quals sobresurten els valors texturals i cromàtics

Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca

Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre  La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig

Fou campiona de Catalunya en l’especialitat de deu balls, amb Marc Ocaña 2008 i Siscu Pérez 2009, i en la de llatí 2009, 2010, així com campiona d’Espanya en llatí 2010, 2011 Des del 2003 imparteix classes de ball a l’escola Seven Dance, de Barcelona, i el 2007 participà com a professora de ball en el programa de TVE Mira quien baila i com a ballarina en el certamen internacional d’Eurovisió

Resident a Barcelona des del 1961, s’inicià al judo al Gimnàs Marín El 1972 formà part del primer equip femení de judo federat del gimnàs, on també fou professora Cinturó negre tercer dan, guanyà tres Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1979 i un d’Espanya 1975 Fou la primera dona que arbitrà una final del Campionat d’Espanya júnior com a jutge principal El 1988 ocupà el càrrec de seleccionadora estatal infantil

Professora de la Universitat de Barcelona 1955-75, catedràtica de la de Múrcia 1975-90 i catedràtica de prehistòria de la Universidad Nacional de Educación a Distancia de Madrid 1990-98 Publicà nombrosos treballs sobre la prehistòria i l’antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa 1965, De coroplastia ibérica los pebeteros en forma de cabeza femenina 1963 i Fuentes escritas antiguas sobre las Baleares 1974 

El 1928 la seva família es traslladà a Barcelona Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica i on el 1945 obtingué una plaça de professora El 1951 fundà el propi taller Dugué a terme nombroses exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral

Filla de Rosa Sensat i Vila Estudià per mestra i després ciències naturals a la Universitat de Barcelona Exercí la docència com a professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals l’Institut Escola, i a Madrid Fou directora de l’institut Infanta Isabel de Barcelona 1966-74 Escriví Natura I 1969 i Natura II 1970, entre altres obres

Professora de la Duke University i de la North Carolina University, estudià el metabolisme dels àcids nucleics per tal de trobar diferències entre les cèllules normals i les canceroses Els seus estudis contribuïren al descobriment i a la síntesi de substàncies antitumorals 6-mercatopurina i tioguanina, immunosupressores azatioprina, antibacterianes trimetoprim i antivíriques AZT El 1988 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb JWBlack i GHHitchings, amb el qual dugué a terme les seves recerques