Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Pere Esteve
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf, fou secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola FTRE 1887 i collaborador del periòdic anarcocomunista “El Productor” 1887-93, que dirigí el 1888 Membre del jurat qualificador del certamen socialista del 1889, tingué un destacat paper en l’organització de la jornada de l’1 de maig de 1890 a Barcelona i del Congrés Obrer Ampliat del 1891, celebrat a Madrid Amb Tarrida del Mármol representà la delegació anarquista espanyola al congrés de Brusselles 1891 de la Segona Internacional i acompanyà Enrico Malatesta a l’excursió de propaganda…
Miquel Paredes i Fonollà
Escultura
Escultor.
Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la…
Jaume Miravitlles i Navarra
Cinematografia
Periodista, polític i escriptor.
Vida A causa de la seva participació en els Fets de Prats de Molló del 1926, s’hagué d’exiliar a París El 1929 acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre escrivia en "La Nova Revista" i "D’Ací i d’Allà" 1928-29 Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou 1929, i aparegué fugaçment en el llarg L’edat d’or 1930, ambdós de Luis Buñuel Retornà a Catalunya i amb l’adveniment de la República s’implicà en política milità en el Bloc Obrer i Camperol…
Escorcoll de la Guàrdia Civil en una impremta de Constantí
La Guàrdia Civil investiga, per ordre de la Fiscalia, una impremta de Constantí a fi de cercar documentació del referèndum de l’1 d’octubre Durant els dies següents hi ha escorcolls i inspeccions, entre d’altres, en empreses de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Badalona i Barcelona, i s’hi requisa material de difusió i propaganda El dia 19, la Guàrdia Civil troba notificacions de les meses en una impremta de Terrassa i l’endemà requisa 10 milions de paperetes a Bigues i Riells El dia 28, troba 2,5 milions de paperetes i sobres i un centenar d’urnes a Igualada,…
Konstantin Ustinovič Černenko
Política
Polític soviètic.
D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar febrer del 1984 a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS Els seus…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…
Consell de les Olimpíades Catalanes
Esport general
Comissió constituïda a Barcelona el 12 de febrer de 1921 a fi d’organitzar i articular les gestions per a una Olimpíada Catalana i preparar la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1924.
Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon…
La Junta Electoral prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la il·luminació en groc d’edificis i instal·lacions
La Junta Electoral Central prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la illuminació groga d’installacions com ara fonts i edificis públics, que el dia 23 va aprovar per majoria el consistori en solidaritat amb els líders i polítics independentistes empresonats La Junta accedeix a la petició de Ciutadans i el Partit Popular, que qualifiquen aquests símbols de "propaganda" i que atempten contra la neutralitat i la pluralitat en el període electoral previ a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre Dies abans, per la mateixa petició, els ajuntaments de Catalunya han de…
Enric Pubill i Arnó
Història
Activista antifranquista.
Fill d’un impressor anarcosindicalista mort al camp d’Argelers, milità a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya des dels disset anys i participà en activitats antifranquistes El 1949 fou detingut i empresonat a la Presó Model de Barcelona, i el 1954 passà al penal de Burgos, d’on no sortí fins el 1959 Posteriorment es reincorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i es dedicà a tasques de solidaritat i, posteriorment, de propaganda clandestina Poc abans de la fi del franquisme 1975, fou un dels impulsors de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, de la…
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista
Política
Agrupació política fundada el 4 d’octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Aglutinà els elements fins aleshores congregats entorn de la revista “La Conquista del Estado” i la Junta Castellana de Actuación Hispánica Constitueix el primer intent orgànic del feixisme de l’Estat espanyol El 1934 es fusionà amb Falange Española A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Josep M Poblador que combaté especialment l’autonomia de Catalunya i el separatisme No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la FE i les JONS febrer del 1934, a través de l’activitat dels falangistes Luys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina