Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Carl Gustav Hempel
Filosofia
Filòsof alemany.
El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973
Ramiro de Maeztu

Ramiro de Maeztu
© Fototeca.cat
Història
Política
Teoritzador polític, assagista i diplomàtic.
Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Frank Raymond Leavis
Literatura anglesa
Crític literari anglès.
Juntament amb la seva muller, QDLeavis, propugnà la dimensió moral en l’obra literària i l’estudi detallat dels texts, no la seva explicació Fundador de la revista “Scrutiny” 1932-53, la seva obra més significativa és The Great Tradition 1948, on traça una línia de la novellística anglesa que va de Jane Austen a DHLawrence, passant per Henry James i Joseph Conrad, sense acceptar-hi un ChDickens ni, posteriorment, un JJoyce ni una VWoolf, la darrera dels quals fou objecte de les seves duríssimes crítiques, que féu extensives al Grup de Bloomsbury
Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses
Història
Política
Polític portuguès al servei de la corona castellana.
S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica
Pere d’Alcàntara
Cristianisme
Místic castellà.
Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre
Frycz Andrzej Modrzewski
Literatura
Escriptor polonès, conegut amb el nom llatinitzat d’Andreas Fricius Modrevius.
Estudià a Cracòvia, a Wittenberg on conegué Luter i Melanchthon i a Nuremberg Tornà al seu país 1540 i ostentà diversos càrrecs diplomàtics amb la seva obra De poena homicidii 1543 propugnà la igualtat de pena per a tots els homes Paladí de la burgesia i adversari de la noblesa, en el tractat De republica emendanda 1551 tractà, sobre una base cristiana i liberal, d’un projecte de reforma general dels costums, de l’ensenyament, de l’ordenació jurídica i de l’Església També escriví altres treballs, de caràcter teològic
Abū Marwān ibn Zuhr
Metge de la família dels Ibn Zuhr, d’origen xativí, conegut a Castella amb el nom d’Avenzoar.
Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490
Jacob Friedrich Fries
Filosofia
Filòsof alemany.
Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals Escriví abundants tractats Neue Kritik der Vernunft , ‘Nova crítica de la raó’, 1807 Handbuch der praktischen Philosophie , ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832 Politik oder philosophische Staatslehre , ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848 etc, on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització dels…
Pierre de Bois-Guillebret
Economia
Història del dret
Magistrat i economista francès, precursor dels fisiòcrates.
Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina