Resultats de la cerca

Milità en el Centre Nacionalista Republicà Elegit diputat provincial 1905, fou vicepresident de la diputació provincial de Barcelona 1907, que presidia Prat de la Riba, amb el qual collaborà activament El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

Vinculat al partit conservador, fou diputat provincial per Berga-Manresa Arran de la Solidaritat Catalana, s’adherí al catalanisme Fou senador per Girona 1907-08 i diputat provincial de Barcelona En 1910-16 fou diputat a les corts per Berga, i el 1921, governador civil de Toledo

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869 Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873 En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’ECastelar i fou finalment elegit senador per Tarragona 1893-98

Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…

Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el  Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista  Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964

El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856

Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823