Resultats de la cerca

Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…

Diverses entitats, entre les quals hi ha Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya i Convivència Cívica Catalana, creen Concòrdia Cívica, una organització per a impedir la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya Segons els seus integrants, la consulta vinculant que preveu el Govern català està fora de la llei La presentació de la nova entitat es fa a l’Hospitalet de Llobregat i hi assisteixen el coordinador general del PP de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, el president de C’s, Albert Rivera, i la seva portaveu al Parlament, Inés…

Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos" A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997 La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015

El Parlament de Catalunya aprova la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2017, per 64 vots a favor JxSí i 2 diputats de la CUP, 62 en contra Cs, PSC, PPC i CSQP i 7 abstencions la resta de diputats de la CUP Són els primers pressupostos aprovats del Govern de Puigdemont Els pressupostos inclouen una partida per al referèndum, considerada inconstitucional pel Consell de Garanties Estatutàries, cosa que ha estat assenyalada per tota l’oposició menys la CUP, que exigeix que el Govern faci públiques la data i la pregunta del referèndum El dia 31 el Govern espanyol presenta…

Amb els vots de JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP, el Parlament aprova la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, l’organisme que ha de protegir i potenciar la biodiversitat i el patrimoni natural del país En les setmanes anteriors a l’aprovació diversos collectius i organitzacions vinculats al sector agrícola i forestal, així com una quarantena d’ajuntaments, Foment del Treball, la Diputació de Lleida i el Parc Natural del Montseny reclamen que s’ajorni o es reformuli el projecte Responent a les crítiques, el govern es compromet a garantir la participació dels…

L’integraren el Partit Carlí, EDC, UDC, CDC, FNC, ERC, PSC-Reagrupament, Partit Popular, Convergència Socialista de Catalunya, PSUC i PSAN Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, amnistia, reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes, defensa de les reivindicacions del País Valencià i les Illes, obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal, etc Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

A Catalunya sorgí a la meitat dels anys setanta, però amb el nom d’Agrupación de Socialistas Andaluces ASA, integrat per persones originàries d’Andalusia i, sobretot, vinculades a les associacions culturals andaluses A Andalusia, l’ASA es convertí en PSA el 1976, tot i que a Catalunya no actuà com a partit durant els seus inicis En les eleccions legislatives de 1977, el seu dirigent José Acosta Sánchez professor universitari es presentà dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya a Barcelona Aquest fet provocà la primera crisi interna, perquè una part de la direcció l’acusà de no…

Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya Entre d’altres, ho han fet Olot 29 de gener, Cervera 31 de gener, Terrassa 26 de febrer i Torelló 1 de març Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat 5 d’abril, Esparreguera 14 d’abril i Sitges…

El 1921 es traslladà a Barcelona i, per mitjà dels germans Badia, ingressà al partit Estat Català 1936, del qual fou secretari general A l’exili, el 1939, contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya i, retornat clandestinament a Catalunya, participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana Detingut per la seva activitat resistent 1943-46 1958, 1967, es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, partidari de la unitat del socialisme català, el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al PSC-Reagrupament i, més tard, al Partit dels…