Resultats de la cerca
Es mostren 1597 resultats
cargol poma
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_cargolpoma.jpg)
cargol poma
© Generalitat de Catalunya
Malacologia
Gastròpode del gènere Pomacea, cargols d’aigua dolça —principalment originaris de l’Amèrica del Sud— que per les seves dimensions i forma de la closca recorden les pomes.
Utilitzats durant les últimes dècades en aquaris domèstics, els cargols poma s’han estès i han esdevingut plaga a diferents zones del planeta L’estiu del 2009 foren detectats els primers exemplars de cargol poma al delta de l’Ebre, on s’alimenta de brots d’arròs La ràpida extensió de la plaga a l’hemidelta esquerre obligà a posar en pràctica diverses tècniques per a la seva erradicació
deliri agut
Síndrome d’especial gravetat que es manifesta per una agitació progressiva, per una febre molt alta i per al·lucinacions visuals.
Es caracteritza també per la hidrofòbia, per desordres neurovegetatius molt notables i per una ràpida deshidratació Si hom no hi intervé oportunament, la seva evolució és sempre fatal en pocs dies El deliri agut, que no ha d’ésser confós amb qualsevol manifestació delirant sobtada ni amb possibles estats d’excitació greus, però mancats de febre, ha esdevingut actualment quelcom d’insòlit gràcies a la moderna terapèutica preventiva
lingüística de corpus
Lingüística i sociolingüística
Branca de la linguística que es basa en l’estudi dels fenòmens lingüístics a partir de grans col·leccions de textos en format màquina, anomenats corpora.
Presenta un gran nombre d’interseccions atès que permet, per exemple, dur a terme un estudi descriptiu de la sintaxi de la llengua o de l’ús del lèxic, per exemple La lingüística de corpus ha avançat molt en les últimes dècades gràcies a les possibilitats de tractament del llenguatge natural oferta pels ordinadors, que han permès obtenir de manera ràpida i fàcil una gran quantitat de dades susceptibles d’anàlisi lingüística
tirolesa
Música
Manera de cantar típica dels Alps tirolesos, on és anomenada iodler o dudler
.
Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell
oberek
Música
Dansa popular polonesa de metre ternari i tempo ràpid, interpretada per parelles en cercle.
Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
galop
Música
Dansa ràpida, en temps de 2/4, d’origen hongarès, generalitzada a Europa al principi del s XIX.
A França formà sovint el final de la quadrille Ha estat emprada, entre altres compositors, per Liszt, Offenbach i Déodat de Séverac
furianta
Música
Dansa popular d’origen txec, ràpida i amb canvis de ritme reiterats (de 2/4 a 3/4 i viceversa).
B Smetana en l’òpera La núvia venuda , per exemple i A Dvořák la introduïren en la música culta europea
intenció
Reunió dels llavis o vores d’una ferida.
Hom parla de guariment de primera intenció quan la ferida es clou d’una manera ràpida, abans de produir-se el teixit de granulació, mitjançant sutura o bé espontàniament, i no es presenta infectada el guariment de segona intenció es dóna quan els llavis de la ferida romanen separats en haver-se produït abrasió o pèrdua de teixit epidèrmic, i sobretot quan apareix la infecció en aquest cas, la ferida s’omple d’un teixit de granulació que finalment es converteix en cicatriu
pells de foca
Esport
Estris emprats en esquí de muntanya o travessia a fi de no lliscar endarrere durant la pujada.
Consisteixen en unes tires estretes collocades sota els esquís i que, a causa de la configuració del pèl de foca, dur i orientat en sentit contrari de la marxa, permeten que els esquís llisquin en el pla i la baixada i restin frenats d’anar endarrere per raó de l’oposició dels pèls, que aleshores s’enganxen a la neu Modernament hom les sol substituir per unes tires de collocació molt més ràpida i segura i fabricades amb materials sintètics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina