Resultats de la cerca

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics…

S’inicià en la natació per millorar els problemes d’asma que patia Descobertes les seves capacitats, es traslladà a entrenar a Adelaide sota les directrius de Harry Gallagher En els campionats nacionals del 1956 baté el rècord mundial dels 100 m lliures 104,05 min, i el mateix any participà en els Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà dues medalles d’or, als 100 m lliures i als 4 × 100 m lliures, prova en la qual el seu equip establí un nou rècord mundial 417,01 min, i una d’argent als 400 m lliures Participà també als Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí una…

Cofundador del Grup d’Espeleologia i Exploracions Subaquàtiques del Poble Nou 1955, posteriorment s’incorporà al Club Excursionista de Badalona, del qual fou fundador i primer president de la Secció d’Espeleologia Organitzà les primeres expedicions al Marboré, a la vall d’Ordesa, i al Mont Perdut 1960, on explorà l’avenc dels Quatre Pous i descobrí l’avenc Seixanta Treballà al sistema de la Fou de Bor Cerdanya, on descobrí bona part de la seva xarxa subterrània, una de les més extenses de Catalunya, amb les galeries Canela i Badalona Descobrí la cova Cuberes, a la Conca de Tremp 1962, la més…

Detingué el rècord mundial de curses llises de velocitat, tanques, relleus, salt d’alçada i longitud Als Jocs Olímpics de Londres 1948 guanyà quatre medalles d’or

La 27 edició de la Marató de TV3, dedicat al càncer, tanca després de quinze hores d’emissió amb rècord de recaptació 10715430 euros des que es va inicar 1992

Competí pel RCD Espanyol i es proclamà doble campió de Catalunya, tant a l’aire lliure 1969, 1970 com en pista coberta 1970, 1971 Establí el rècord català de la prova 1969

Fou segon en el Campionat d’Espanya 1902 i establí el rècord dels 100 km al Parc de Barcelona Posteriorment fou membre de la Comissió de Turisme de la Unió Velocipèdica Espanyola

Hi és situat el trofeu de Trajà, monument romà de planta circular de 20 m de diàmetre, dedicat a Mart Trajà el féu erigir en record de la conquesta de la Dàcia

Membre del Futbol Club Barcelona, debutà en competició l’any 1965 Guanyà el Campionat d’Espanya de 600 m llisos en pista coberta 1967 i de 800 m llisos a l’aire lliure 1968, i també la medalla de plata en l’atípica prova de relleus 3 × 1000 m al Campionat d’Europa 1968 Baté el rècord d’Espanya, a l’aire lliure, de 1000 m, de la mitja milla, de 4 × 400 i de 4 × 800 m, i el rècord d’Espanya en pista coberta de 600 m llisos D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m a l’aire lliure 1966, 1967, de 800 m a l’aire lliure 1966, 1967, 1970, 1971 i en pista…

El 1964 participà en la cursa Jean Bouin Desenvolupà tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona, a excepció de les dues últimes temporades, en què defensà els colors del Club Esportiu Universitari El seu entrenador fou Gregorio Rojo Aconseguí un títol català de 400 m llisos 1972, cinc de 800 m 1976, 1980, 1983, 1984, 1986 i dos de 1500 m 1977, 1983 En pista coberta, guanyà tres Campionats de Catalunya en 800 m 1972, 1973, 1974 Amb el FC Barcelona aconseguí la plusmarca catalana de 4 × 400 m 312,03 min el 1986, un títol estatal de 800 m en pista coberta 1972 i tres a l’aire lliure 1975,…