Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
distanciòmetre
Geografia
Instrument de mesura electrònica de les distàncies.
Utilitza normalment un raig lluminós geodímetre o una radiació no visible telluròmetre el trajecte anada-tornada dels quals dóna la distància a mesurar
Sydney Chapman
Meteorologia
Geofísic anglès.
Proposà la teoria de formació i destrucció de l’ozó a l’estratosfera com a interacció entre la radiació solar i l’oxigen atmosfèric
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
cavitat ressonant
Electrònica i informàtica
Espai interior d’una cambra tancada de parets metàl·liques, en què s’estableix un camp electromagnètic ressonant (ressonància) que es manifesta per l’establiment d’ones estacionàries, la longitud d’ona de les quals és de l’ordre de les dimensions lineals de la cavitat.
Hom empra les cavitats ressonants com a circuits oscillants d’hiperfreqüències ones centimètriques atès que les pèrdues són pràcticament negligibles no hi ha radiació cap a l’exterior
ionització
Física
Química
Procés de ruptura dels enllaços electrònics en els àtoms, que produeix la formació de parelles d’ions de càrregues oposades.
Els principals mecanismes d’ionització són la collisió dels àtoms o molècules amb altres àtoms i ions, la interacció amb algun tipus de radiació i l’aportació de calor
Ernest Fox Nichols
Física
Físic nord-americà.
Inventor de l’aparell anomenat radiòmetre de Nichols , aconseguí, juntament amb JFHulls, d’evidenciar i, després, de mesurar 1903 la pressió de radiació , efecte d’especial utilitat en radioastronomia
Maghnad Saha
Astronomia
Astrofísic indi.
Fou professor a Calcuta i estudià els fenòmens atmosfèrics estellars, la corona solar, la pressió de radiació i la ionització, on establí l’equació que duu el seu nom
Viktor Franz Hess
Física
Físic bohemi naturalitzat nord-americà.
Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…