Resultats de la cerca
Es mostren 666 resultats
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Associació escolta de Mallorca creada el 1956 per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret.
L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del s XX L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura
Bartolomé José Gallardo y Blanco
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’…
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco…
John Reed
Història
Literatura
Periodisme
Política
Polític, periodista i escriptor nord-americà.
Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí
Josep Calveras i Santacana
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i erudit.
Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…
,
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista…
Rodrigo de la Fuente Morgado

Rodrigo de la Fuente Morgado
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler format en les categories inferiors del Club Estudiantes de Madrid Fitxà pel FC Barcelona 1998-2007 procedent de l’equip de la Universitat de Washington State Amb el Barça guanyà una Eurolliga 2003, trofeu que recollí com a capità de l’equip, una Copa Korac 1999, quatre Lligues ACB 1999, 2001, 2003, 2004, tres Copes del Rei 2001, 2003, 2007, una Supercopa d’Espanya 2004 i tres Lligues Catalanes 2000, 2001, 2004 En l’àmbit individual fou nomenat millor defensor de l’ACB la temporada 2003-04 Amb la selecció espanyola absoluta disputà 80 partits i aconseguí dues medalles de…
Breitkopf & Härtel
Música
Casa editora i impressora de música establerta a Leipzig (Alemanya) el 1719, i traslladada a Wiesbaden el 1947, fundada per Berhard Christoph Breitkopf.
El seu fill Johann Gottlob Immanuel inventà un procediment de tipografia musical, recollí un fons de partitures i edità catàlegs de música instrumental del segle XVIII El 1795 Gottfried Christoph Härtel s’associà amb la casa i finalment comprà la firma i inicià l’edició de les obres completes de Mozart, Haydn, Clementi, Dussek i Cramer La seva amistat amb Beethoven permeté la publicació de vint-i-cinc de les seves obres, entre les quals hi ha la Simfonia núm 5 El 1798 Härtel fundà l'"Allgemeine musikalische Zeitung", i el 1807 començà a fabricar pianos, que foren utilitzats per…
Maria de Nàpols
Història
Reina de Mallorca.
Era filla de Carles II de Nàpols, i fou apadrinada per Jaume II de Catalunya-Aragó, que la casà amb Sanç I de Mallorca, el 1304 Dona extravagant i pertorbada, topà, un cop vídua 1324, amb el seu nebot Jaume III de Mallorca, i per això Jaume II de Catalunya-Aragó la casà amb Jaume de Xèrica Pel seu desequilibri i per la seva vida, poc honesta, fou reclosa pel seu marit Vídua de nou el 1335, Alfons III de Catalunya-Aragó la féu dur, guardada, a València, d’on la recollí el seu germà Robert II de Nàpols, que se l’endugué al seu regne
Academia de la Llengua Catalana
Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863.
El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, celebrada el 19 d’octubre de 1881 L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les Normes Ortogràfiques del 1913 D’ací que no se'n conegui altra activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques , que foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina