Resultats de la cerca

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí amb el Kas i…

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, començà a destacar en l’àmbit estatal l’any 2009 En categoria sub-23 fou subcampiona d’Europa individual 2011 i campiona continental per equips 2012 en C1 També fou subcampiona d’Europa per equips en K1 2012 i, el 2013, aconseguí la medalla de plata per equips al Campionat del Món, la Copa del Món i el Campionat d’Europa Debutà en categoria sènior al Campionat del Món d’eslàlom de la Seu d’Urgell 2009 En C1 individual, aconseguí l'or 2016, la plata 2019 i el bronze 2013, 2015 al Campionat d’Europa, i fou tercera a la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell…

Assolí notorietat al desembre de 1976, en segrestar el president del Consell d’Estat, Antonio María de Oriol, i el general Emilio Villaescusa La trajectòria posterior del GRAPO estigué envoltada de misteris i sospites de manipulació La policia detingué els principals membres dels GRAPO al febrer del 1977, però el grup continuà actuant Pel febrer del 1981 els presos del PCEr i els GRAPO començaren una vaga de fam que durà quatre mesos La dispersió dels presos del grup iniciada al juny del 1987, donà lloc a una vaga de fam, que es repetí al novembre del 1989 Al juny del 1995 membres dels GRAPO…

S’inicià el 1990 amb el Club Ciclista L’Estartit Passà al CC Montgrí i començà a competir el 1996 compaginant la carretera amb la muntanya El 1998 fou campiona d’Espanya i de Catalunya juvenil en bicicleta de muntanya L’any 2000 entrà al Tot Vici en Bici, com a sub-23, i es proclamà subcampiona estatal de la categoria En la categoria absoluta, el 2003 fitxà per l’equip Megamo i guanyà la Copa Catalana Internacional, l’Obert Bike Internacional i el Campionat de Catalunya de BTT El 2004 conquerí l’Obert d’Espanya i encapçalà la classificació estatal de la modalitat El 2006, novament al Tot Vici…

Començà a competir oficialment el 1939, quan es creà l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei Excepte dos anys al Futbol Club Barcelona 1950-52, amb el qual pujà a la màxima categoria, sempre jugà com a mig en el Girona CH, club en el qual es retirà el 1958 després d’haver guanyat tres Campionats de Catalunya 1941, 1942, 1954 Amb la selecció espanyola, guanyà els tres primers Campionats del Món i d’Europa de la seva història 1951, 1954, 1955 i la Copa de les Nacions 1952 Repetí títol en aquesta competició el 1953 reforçant el Reial Club Deportiu…

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que…

Format a l’Acadèmia Granados, fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La princesita de los sueños locos , fou interpretada per primera vegada a València el 1918 i…

Fundada el 1932, el primer president fou Josep Buxadera Ha organitzat sessions de partides simultànies amb la presència dels mestres Ribera, Rey Ardid, Koltanowski, Romanixin i Kortxnoi, entre d’altres, i competicions amb primeres figures mundials, com el Torneig Internacional de Sitges 1934 També ha organitzat el Torneig Nacional d’Escacs de Sitges-Gran Premi Malvasia Robert 1948, 1949, amb jugadors com Pomar, Bernstein, Hugot, Almiñana i Marcet Des del 1975 organitza l’Obert Internacional Vila de Sitges Els jugadors més destacats sorgits del club han estat Antoni Ayas, Josep Lluís Maroto,…

Fundat el 1929, fou impulsat per Claudi Borràs Durant els primers anys fou presidit per Josep Català, que juntament amb Agustí Pujol destacà pel seu joc El 1934 se n’escindí el Club d’Escacs Tarraco i parallelament es fundà la Secció d’Escacs de l’Ateneu de Tarragona, entitats que desaparegueren durant la Guerra Civil Fou refundat l’any 1947 amb l’impuls de Josep Argemí, Josep Maria Recasens i Joan Ayxendri Poc després organitzà cinc edicions del Torneig Internacional d’Escacs de Tarragona 1951, 1952, 1954, 1957, 1960 El 1954 també organitzà el Campionat d’Espanya Competí a primera divisió…

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’any 1991…