Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste intermediari,…
Solidaritats i antagonismes
Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer
soredi
Micologia
Diàspora dels líquens, constituïda per un apilotament d’hifes i gonidis de 25 a 100 μ de diàmetre.
La reproducció dels líquens s’acompleix principalment mitjançant soredis
MIDI
Música
Sigles de Musical Instrument Digital Interface.
Vegeu sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
blastodinials
Botànica
Ordre de dinofícies que viuen paràsites, sobretot a l’interior de petits crustacis planctònics (com Blastodinium
en copèpodes); a causa de llur sistema de vida, presenten l’aparell vegetatiu molt modificat (immòbil, fusiforme).
Durant la reproducció, formen dinòspores amb estructura típica de dinofícia
vauquerials
Botànica
Ordre de xantofícies de tal·lus cenocític, tubulós o vesiculós, amb molts fisoides i plasts discoides.
Hi ha reproducció sexual per oogàmia El principal gènere és Vaucheria
gregarines
Protistologia
Ordre de protozous de la classe esporozous que atenyen de 7 a 5 000 μ i són paràsits del tub digestiu o de la cavitat celòmica d’invertebrats, particularment d’artròpodes i d’anèl·lids.
Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades
Tableau économique
Economia
Obra del fisiòcrata François Quesnay publicada el 1758, en la qual formulà un model de circulació econòmica.
Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors classe productiva, propietaris de la terra classe sobirana o classe distributiva i la resta d’individus d’ocupació no agrícola classe estèril, dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats monetàries, i…
població mendeliana
Biologia
Conjunt d’individus d’una mateixa espècie que poden creuar-se lliurement entre ells.
Constitueix un grup de reproducció limitat pel seu medi o pel seu sistema genètic
Mercè Durfort i Coll
Mercè Durfort i Coll
© IEC
Ecologia
Biòloga.
Doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1973 i catedràtica de biologia cellular de la Universitat de Barcelona des del 1985 emèrita des del 2013 Els seus àmbits de recerca se centraren en la biologia de la reproducció d’espècies d’interès en aqüicultura, la histopatologia de molluscs bivalves i els processos de bioacumulació en bivalves marins Formà part de la Xarxa de Biologia de la Reproducció 1995 i des del 1997 fou membre del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya L’any 1988 ingressà…