Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Natació Barcelona i ja com a juvenil fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola Ocupà la posició de mig d’obertura i de darrer, i fou un dels jugadors clau de l’equip que l’any 1974 aconseguí el subcampionat de la Lliga espanyola També fou campió de Catalunya Amb la selecció espanyola absoluta jugà tres partits Retirat el 1978, collaborà com a metge, directiu i jugador de l’equip de veterans de la Unió Esportiva Santboiana

Germà de Joan Creus, jugà en la posició de base al CB Ripollet L’any 1977 fitxà pel CB l’Hospitalet, amb el qual jugà fins el 1981 Després de passar una temporada a Granollers 1981-82, fitxà pel Manresa, on jugà fins el 1991 Jugà encara dues temporades més, una amb el Caja Badajoz i una altra de nou al CB Ripollet Ja retirat com a jugador exercí com a entrenador del CB Montcada i del CB Ripollet en les categories inferiors

S’especialitzà en la modalitat de wushu Competí representant el Club de Wushu l’Alzina Sport de Montcada i Reixac Es proclamà campió d’Espanya de wushu en les modalitats de combat i formes tradicionals 2003 També fou campió de Catalunya absolut de wushu 2009 Assolí la medalla de plata en el Campionat Internacional de Pequín 2003 en la modalitat de lluita xinesa en la categoria de –68 kg Integrà la selecció espanyola de wushu Un cop retirat entrenà judokes de categories inferiors

Jugà a l’Atlético de Madrid d’handbol els anys quaranta i, un cop retirat, fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Handbol 1948-54 i president de la federació provincial de Tarragona 1968-76 Fou el primer president del Reus Deportiu 1959-67 i també delegat de la Direcció General de l’Esport a Tarragona 1980-90 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Futbol i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Jugà al Futbol Club Barcelona 1967-79 i guanyà dues Lligues 1969, 1973 i tres Copes d’Espanya 1969, 1972, 1973 Disputà 9 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, fou secretari tècnic del Barça i formà part de la junta d’exjugadors d’handbol del club Presidí el comitè d’handbol del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que vetlla per fomentar el planter També ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Territorial d’Handbol de Barcelona

S’inicià en l’atletisme a Lleida, on formà part del Sícoris Club fins a mitjan dècada de 1970 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona Fou quatre cops campió de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1971, 1972, 1974, 1977 i dos cops subcampió d’Espanya 1973, 1974 Millorà els rècords catalans de salt de llargada tant a l’aire lliure com en pista coberta Un cop retirat formà part com a tècnic de la Federació Espanyola d’Atletisme

Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou cinc cops campió d’Espanya, quatre en vuit amb timoner 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió d’Espanya en quatre amb timoner 1945, 1946 i tercer classificat en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 També aconseguí diverses vegades el títol de campió de Catalunya Un cop retirat, el 1957 fou delegat de rem i directiu del seu club

Es disputà simultàniament amb la tercera edició de la Copa Macaya, competició de la qual el Barça s’havia retirat, secundat per l’Universitari, arran d’una polèmica S’hi inscrigueren nou equips el Barcelona, l’Espanyol, l’Internacional, l’Hispània, l’Irish, el Català, l’Ibèria, el Salut i l’X Sporting Club, que no finalitzà el torneig El Barça es proclamà campió i l’Espanyol es classificà segon La Copa Barcelona deixà pas, la temporada següent, a la primera edició del Campionat de Catalunya