Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
quèria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, pelosa, de 3 a 7 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanquinoses, reunides en glomèruls, i de fruits en càpsula monosperma.
Es fa en indrets àrids, a les penínsules ibèrica, balcànica i de Crimea
marxant
Botànica
Herba anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 90 cm d’alt, de fulles ovals o ròmbiques, de flors verdoses reunides en inflorescències denses i de fruits en pixidi.
Creix en camps, ermassos, terrenys suburbans, etc
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
dità
Botànica
Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques reunides en espigues terminals propi de les Filipines; l’escorça, rica en un alcaloide (ditaïna), és emprada com a febrífug.
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
xicranda
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les bignonàcies, de 3 a 10 m d’alt, de fulles bipinnades, de flors tubulars inflades de color blau violaci, reunides en panícules llargues, i de fruits en càpsula.
Originària de l’Amèrica tropical, té interès ornamental i en fusteria
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
malrubí d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, més o menys pilosa, inodora, de fulles oblongues incises i de flors blanques amb taques purpúries, reunides en verticil·lastres.
Habita llocs molt humits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina