Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
Nikolaj Vasil’evič Gogol’

Nikolaj Vasil’evič Gogol’
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…
Vladimir Dmitrievič Dudincev
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
La seva obra literària afronta el burocratisme i critica el sistema del període estalinista Són obres seves les novelles Ne khlebom edinym ‘No solament de pa’, 1956 i N ovogodnaja skazka ‘Conte d’any nou’, 1960 i les narracions Povesti i raskazij ‘Paraules des de la foscor’, 1959
Mikhail Petrovič Arcybašev
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’
Mikhail Vasiljevič Lomonosov

Mikhail Vasiljevič Lomonosov
© Fototeca.cat
Literatura
Científic i poeta rus.
Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità…
Viktor Vladimirovič Vinogradov
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus.
Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país
Jevgenij Aleksejevič Preobraženskij
Economia
Economista teòric de la revolució russa.
Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per part de l’…
staršina
Història
Membre de l’administració local russa.
D’acord amb les reformes establertes pel tsar Alexandre II a mitjan s XIX, presidia la municipalitat cantonal, elegida per l’assemblea del volost ' o conjunt de comunes rurals
Buran
Astronàutica
Nom que rep la llançadora russa.
Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes…
Jevgenija Konstantinovna Mravina
Música
Soprano russa, coneguda també per Mravinskaja.
Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que anaven units a…
Agrippina Vaganova
Dansa i ball
Ballarina i mestra de dansa russa.
Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina