Resultats de la cerca

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…

La seva obra literària afronta el burocratisme i critica el sistema del període estalinista Són obres seves les novelles Ne khlebom edinym ‘No solament de pa’, 1956 i N ovogodnaja skazka ‘Conte d’any nou’, 1960 i les narracions Povesti i raskazij ‘Paraules des de la foscor’, 1959

Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’

Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità…

Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny  ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país

Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per part de l’…

D’acord amb les reformes establertes pel tsar Alexandre II a mitjan s XIX, presidia la municipalitat cantonal, elegida per l’assemblea del volost ' o conjunt de comunes rurals

Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes…

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que anaven units a…

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946