Resultats de la cerca

Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…

La seva obra literària afronta el burocratisme i critica el sistema del període estalinista Són obres seves les novelles Ne khlebom edinym ‘No solament de pa’, 1956 i N ovogodnaja skazka ‘Conte d’any nou’, 1960 i les narracions Povesti i raskazij ‘Paraules des de la foscor’, 1959

Començà a escriure poesia molt jove sota la influència d' Ivan Bunin Lluità en la Primera Guerra Mundial i durant la guerra civil fou membre de l’Exèrcit Roig Escriptor popular, amb un gran sentit de l’humor, les seves primeres obres són històries d’aventures, sovint picaresques Fou autor d’una de les més importants novelles del realisme socialista, Vrem'a, per'od ‘Temps, endavant’, 1932 altres obres són les novelles Za vlast’ Sovetov ‘Pel poder dels soviets’, 1949 i Khutorok v stepi ‘La factoria a l’estepa’, 1956 i les narracions Otec ‘El pare’, 1925 i Syn polka ‘El fill del regiment’, 1945…

Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità…

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que anaven units a…

D’acord amb les reformes establertes pel tsar Alexandre II a mitjan s XIX, presidia la municipalitat cantonal, elegida per l’assemblea del volost ' o conjunt de comunes rurals

Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per part de l’…

Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes…

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946

Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny  ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país