Resultats de la cerca
Es mostren 1389 resultats
sequeral
Terreny sec, mancat d’aigua.
rosegó
Tros petit de pa sec.
línia trigonomètrica

línies trigonomètriques de l’angle α (OA=1); sin α=MP; cos α=OM; tg α=AT; cotg α=BS; sec α=OT; cosec α=OS
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cadascun dels segments amb els quals hom representa geomètricament, basant-se en una circumferència de radi 1 (cercle goniomètric), les funcions trigonomètriques.
Corbera d’Ebre

Carrer Major de Corbera d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la zona de contacte entre la depressió morfològica de l’Ebre i els contraforts N de la serra de Cavalls, a la vall alta del riu Sec.
Situació i presentació El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre Limita a l’E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre al S i el SW amb les terres de Gandesa al NW amb Vilalaba dels Arcs al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines la Fatarella Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre 565 m situades al S del municipi, i als meridionals de les muntanyes de la Fatarella 545 m, al…
les Hortes de Sant Bertran
Sector o indret
Sector marítim de Barcelona, comprès entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc, dins del barri del Poble-sec
.
El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell
Sant Martí (Polinyà)
Art romànic
La primera menció de l’església de Sant Martí de Polinyà, avui desapareguda, consta en un regest del segle XVII d’un document perdut amb data de 26 d’agost del 1145, corresponent al testament de Jaume de Palomar, que li féu algunes deixes Posteriorment, també és esmentada el 10 d’abril del 1206 com a pertanyent a Arnau de Riu-sec, que la tenia en feu pel monestir de Sant Cugat Així mateix, el 1233, la tingué com a feudatari del monestir vallesà el fill d’aquell Bernat de Riu-sec, i també l’hereu d’aquest, Berenguer de Riu-sec, el 1242 Més endavant, i amb la doble titularitat de Sant Antoni i…
morterot
Construcció i obres públiques
Morter sec, a trossos, procedent d’un enderroc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina