Resultats de la cerca
Es mostren 2598 resultats
Sant Patllari

Lateral del santuari de Sant Patllari
© MPG
Santuari
Santuari del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari (654 m), contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII Actualment part de l’edifici és utilitzat com a refugi lliure A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa dita Specula el 1182 S’hi celebra un aplec el 25 d’agost
el Corredor

Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició…
Lurda de la Nou

Vista del santuari de Lurda de la Nou
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià del municipi de la Nou de Berguedà, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts
la Posa

Vista del santuari de la Posa
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari (Mare de Déu de la Posa) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’E de la vila d’Isona, prop de Llordà.
Situat a 1061 m, és d’origen romànic i força modificat L’altar és una antiga ara pagana amb inscripcions al déu Mercuri Per Sant Sebastià s’hi celebra un aplec Prop de l’ermita hi ha el jaciment d’icnites de la Posa i un conjunt d’estructures militars búnquers, trinxeres, fortificacions, etc testimonis del front republicà durant la Guerra Civil, entre la primavera del 1938 i el començament del 1939, al Pallars Jussà
Santa Caterina

Vista del santuari de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
© Vincent van Zeijst
Santuari
Santuari del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), als vessants septentrionals del Montgrí.
Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat Inspirà a Caterina Albert i Paradís la seva novella Solitud
Mare de Déu de Fucimanya
Santuari
Santuari del municipi de Sallent (Bages).
L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà
Mare de Déu de Puig del Ram

Façana principal del santuari de la Mare de Déu de Puig del Ram
© Patrimonifunerari.cat
Santuari
Santuari del municipi de Veciana (Anoia), prop del poble de Segur.
Edifici auster i rectangular, de molt valor espiritual per a la contrada Conserva una imatge de marbre d’uns 30 cm, de l’inici del segle XVII
el Remei

Aspecte exterior del santuari del Remei
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al NW de la vila, dalt d’un turó.
Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942
Bellmunt

Aspecte del santuari al capdemunt del cim de Bellmunt
© CIC-Moià
Cim
Cim (1.248 m. alt.) del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), coronat pel santuari de Bellmunt
.
Fabregada

Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina