Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
Ferran de Borja i d’Aragó
Història
Militar
Lloctinent d’Aragó (1621-32) i de València (1635-40).
Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640
Théophile Malo Corret de La Tour d’Auvergne
Història
Militar
Militar francès.
Mosqueter, el 1780 lluità al setge de Maó i l’any 1785 esdevingué capità Combaté contra Savoia 1792 i Espanya 1793, on prengué Sant Sebastià Destinat a Alemanya 1797 i 1800 i a Suïssa 1799, morí en combat al Rin
Chillon
Vista del castell de Chillon
CC Wonderful Pics
Història
Castell suís a la vora del llac Léman, prop de Montreux.
Bastit en 1224-65 basat en una fortificació anterior pels comtes de Savoia, fou ampliat posteriorment En són remarcables les voltes excavades a la roca Des del segle XV serví de presó i inspirà a Lord Byron el poema Prisoner of Chillon
Carles III de Parma
Història
Duc de Parma i Piacenza (1849-54).
Fill de Carles II i de Maria Teresa de Savoia Després de la revolució del 1848 el seu pare abdicà en ell Dugué a terme una forta repressió contra els rebels del 1849 Home violent, fou assassinat per l’artesà Antonio Carra
Thonon-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de l’Alta Savoia, França.
Situada al S del llac Léman, és una estació d’estiu i termal
marquesat de Castelo Rodrigo
Història
Títol senyorial portuguès concedit el 1598 a favor de l’ambaixador Cristóbal de Moura e Távora (mort el 1613), virrei de Portugal, comte de Castelo Rodrigo (1594) i de Lumiares.
El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real
capità general de la mar
Història
Transports
Comandant superior de les forces navals de la monarquia hispànica dels Àustries a la Mediterrània i a l’Adriàtica.
El càrrec fou creat per Carles V el 1517 per damunt dels de capità general d’esquadra, i de capità general de jornada i s’extingí el 1625 el detingueren Hug de Montcada, Andrea Doria, García de Toledo, Joan d’Àustria, Giovanni Andrea Doria i Filibert de Savoia
Humbert II d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (maig-juny del 1946), fill i successor de Víctor Manuel III.
El 1930 es casà amb la princesa Maria Josefa de Bèlgica El seu pare el nomenà lloctinent general del regne 1944 i el 1946 abdicà en ell Hagué d’exiliar-se a Portugal en proclamar-se la república Fou enterrat a l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa
Risorgimento
Història
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per Mazzini el…