Resultats de la cerca

El País Basc celebra una vaga general de 24 hores per a defensar la setmana laboral de 35 hores i el salari social La vaga, convocada per la majoria de sindicats bascos, té un seguiment notable a Biscaia i Guipúscoa, sobretot a les dues capitals, però poca incidència a Àlaba La indústria, la banca, els serveis i els transports són els sectors on la convocatòria té més èxit

El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics

Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Membre del partit conservador, ocupà diversos ministeris 1959-65 Cap del partit 1965 i cap del govern 1970, intentà una fèrria política socioeconòmica per restaurar les finances britàniques, però l’hostilitat dels sindicats li féu perdre les eleccions 1974 i el lideratge del partit 1975, que passà a mans de MThatcher Crític envers la gestió d’aquesta, del 1977 al 1979 fou membre de la Independent Commission on International Development Issues

Fou creat amb l’acord de Gdańsk 1980, on el govern polonès hagué d’acceptar, entre altres peticions dels obrers en vaga iniciada a les drassanes de Gdańsk i que ràpidament s’estengué a gran part del país, la legalitat d’uns sindicats lliures, i aviat assolí els deu milions d’afiliats i esdevingué l’organisme unitari del moviment per la democratització de Polònia Pel desembre del 1981, després del cop d’estat del general Jaruzelski, el govern militar suspengué l’activitat dels sindicats lliures i internà el seu president Lech Wałesa junt amb d’altres dirigents sindicals En 1982-89 Solidarność…

Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150000 treballadors Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades

El 2002 s’aprovà l’Acord marc europeu sobre teletreball, fruit de la negociació entre sindicats i patronals de la Unió Europea, que l’Acord marc interprofessional de Catalunya 2018-20 establí com a referència Al conjunt de l’Estat espanyol, el teletreball és recollit a l’Estatut dels Treballadors, i el 2020 el govern espanyol aprovà un decret llei per a la seva regulació després de l’acord amb els agents socials

El primer secretari fou Ángel Pestaña, que pel gener del 1934 l’abandonà i constituí el Partit Sindicalista Tanmateix, Peiró i López aconseguiren d’imposar-hi la defensa del tradicional antiparlamentarisme de l’anarcosindicalisme En general, excepte amb la Federació Local de Sabadell, els seus membres ostentaren la direcció dels Sindicats d'Oposició Edità “Sindicalismo” primer a Barcelona, febrer del 1933 juliol del 1934 després a València, juliol del 1934 — novembre del 1935