Resultats de la cerca

El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa

Competeix en l’especialitat d’esquí alpí en la categoria B3 persones amb certa agudesa visual El seu palmarès esportiu fins el 2010 inclou la participació en cinc Copes d’Europa, amb diverses medalles, entre les quals dues d’or, dues d’argent i una de bronze en la classificació absoluta També participà en tres Copes del Món sisè lloc de la general 2008-09 i quarta posició en 2009-10 i dos Campionats Mundials, amb una medalla de bronze absoluta i dues d’argent i dues de bronze en diverses proves del campionat També ha participat en els Jocs Paralímpics de Torí 2006 i en els Jocs…

Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, el 1989 quedà semifinalista en el Campionat del Món juvenil d’outrigger de quatre L’any següent quedà sisè en el Match International Sènior, també amb un outrigger de quatre Fou campió d’Espanya d’outrigger, en embarcació de dos 1991 Disputà tres Campionats del Món 1989, 1996, 1997 i obtingué una medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1997, en doble scull pes lleuger Fou gerent de la Federació Catalana de Rem 1998-2004 i director executiu del Mundial de rem de Banyoles 2004 Als Estats Units, fou entrenador de la University of Washington…

Cinturó negre sisè dan, competí com a representant del Club Pac-Dom d’Almacelles Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya d’aixecament de banca en categoria sènior 67,5 kg 2006, 2008 i obtingué la segona posició en la categoria de menys de 75 kg 1998 i en la de menys de 67,5 kg 2010 També fou subcampió de la Copa Catalunya d’aixecament de banca 2009 Treballà com a director del mateix Gimnàs Pac-Dom Ocupà el càrrec de president dels àrbitres de taekwondo de Lleida Guanyà la medalla de plata en els Campionats d’Europa màster d’aixecament de banca en la categoria I de 67,5…

Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537…

No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…

Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota de Larsa,…

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada,…

Es tenen poques dades sobre la seva biografia Se sap que treballà a París amb Pierre Attaignant, un dels primers editors de música de França Ha passat a la història sobretot per la seva música instrumental Dels sis volums de les Danceries publicats per ell i que contenen obres d’autors diversos, el sisè és ocupat per les seves pròpies composicions Entre els tipus més corrents de dansa, presents tant en aquest volum com en els cinc restants, hi ha pavanes, gallardes, corrandes i alemandes També es poden trobar peces polifòniques, en l’arranjament de les quals Gervaise intervingué…