Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
alum fèrric
Química
Alum constituït pel sulfat doble d’amoni i de ferro hidratat.
És emprat com a mordent en el tintage de teixits i com a reactiu analític
alum de crom
Química
Alum constituït per sulfat doble de potassi i de crom hidratat.
Forma cristalls violats que donen solucions aquoses violades en fred, que esdevenen verdes en escalfar-les Hom l’obté reduint el dicromat potàssic en medi sulfúric És emprat com a mordent en tints, en l’adob al crom i en fotografia com a enduridor
sulfonació
Química
Acció de sulfonar.
Els mètodes més generals de sulfonació són basats en l’acció de l’àcid sulfúric concentrat, l’òleum o altres reactius que contenen triòxid de sofre en forma làbil, o triòxid de sofre pur, sobre l’enllaç carboni-hidrogen d’un compost orgànic La sulfonació també pot ésser efectuada mitjançant la reacció de Strecker, que implica l’acció d’un sulfit alcalí sobre un halogenur d’alquil, d’acord amb l’esquema CH 3 I+Na 2 SO 3 →CH 3 SO 3 Na+NaI Els composts aromàtics se sulfonen més fàcilment que no pas les olefines, i aquestes ho fan més fàcilment que no pas les parafines Des d’un punt de vista…
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…
potassa sulfatada
Mineralogia i petrografia
Sulfat potàssic que hom pot trobar a les laves primerenques del Vesuvi.
bisulfat
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenosulfat
o sulfat àcid HSO 4 -
.
alunogen
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’alumini hidratat, Al2(SO4)3·18H2O.
Cristallitza en el sistema triclínic, i forma masses fibroses, incolores, blanques o groguenques Té duresa 1,5-2 i pes específic 1,77
sulfur de bari
Química
Compost obtingut escalfant en un forn elèctric el sulfat de bari amb carbó.
És emprat com a depilatori i vulcanitzador És metzinós
guix

Guix
Construcció i obres públiques
Material per a la construcció obtingut per calcinació del sulfat de calci dihidratat.
Hom l’empra principalment com a material de recobriment i, menys sovint, com a material d’unió de poca resistència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina