Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
Antoni Mir i Casases
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric
Ramon Sicart i Guixens
Futbol
Futbolista i entrenador.
S’inicià com a jugador al Club de Futbol Llorenç 1930 i posteriorment jugà al Vendrell i a l’Espanyol de Tetuan 1935, durant el servei militar Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou destinat a Recuperació d’Automòbils de Catalunya i formà part de l’equip de futbol El 1940 fitxà pel Sabadell, on jugà fins la temporada 1942-43, que passà al Saragossa El 1943 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, on jugà durant set temporades, i acabà la carrera com a jugador al Vilafranca 1951 L’any 1952 debutà com a entrenador de l’Amposta, i posteriorment entrenà el Nàstic de Tarragona, on també…
Carles Planas i Pons
Escultura
Escultor.
Paleta de professió seguint la tradició familiar, combinà aquesta ocupació amb l’escultura És autor dels monuments Història de Catalunya en pedra 1987, exposat a Berga, i d’ Història de Torredembarra en pedra , inaugurat al parc de Cal Llovet d’aquesta ciutat, on estigué molt vinculat Ambdós monuments recullen els fets històrics destacats del motiu
Lluís de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1530-31), arquebisbe de Tarragona (1531-32).
Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la…
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig
© Fototeca.cat
Política
Polític.
De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…
Josep Buyreu i Marí
Pintura
Periodisme
Pintor i periodista.
Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet
Salvador Ritort i Faus
Música
Músic.
Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes
Theodor Reding
Història
Militar
Militar suís.
Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu germà, Ludwig…
Juan Manuel de Espinosa
Cristianisme
Eclesiàstic, de família noble.
El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les constitucions dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina