Resultats de la cerca

Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries Seria doncs neboda de Sança Núñez de Lara

Filla d' Antoni Rovira i Virgili , en 1936-39 cursà estudis a l' Escola de Bibliotecàries , que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i durant algun temps fou cap de la xarxa de biblioteques de Barcelona Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán 1972, amb C Ribé, de la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil 1973, no publicada i de l' Organització d’una biblioteca escolar 1981, amb C Carreras i C Martínez…

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’enregistraments…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva obra ha estat…

Des de jove collaborà en les publicacions La Veu d’Anoia , Vida i Diari d’Igualada És autora de Veler de somnis 1952, Poemes d’avui i de sempre 1986 i ha aparegut en diverses antologies poètiques com Antologia de poesia igualadina Antoni Pous i Argila, 1963 i  Les cinc branques Rosa Matheu et al , 1975 El 1947 obtingué un accèssit a la Flor Natural de Sant Just Desvern i guanyà el premi Poesia Femenina als Jocs Florals del centre parroquial de Santa Madrona

Llicenciada en filologia hispànica, treballa en l’ensenyament secundari És autora de la narració juvenil Vora el fiord 2004 i ha tingut cura de l’edició de la collecció de textos populars Contalles Així parlem a les comarques de la Franja 1985

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat

Llicenciada en Filosofia i Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, treballa en tasques de traducció i editorials  En 1998-2004 fou directora de la Casa del Traductor a Tarassona L’any 2006 publicà la seva primera novella,  Un crim imperfecte , que rebé el premi Brigada 21, inscrita en el gènere negre, del qual ha esdevingut un dels principals exponents en la literatura catalana, com mostra la seva producció posterior Drecera al paradís 2007, Set casos de sang i fetge 2010, narracions,  Negres tempestes 2010, premi Crims de Tinta, i L’hora Zen Un crim refinat 2011, La casa de les…