Resultats de la cerca

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

Llicenciada en filologia hispànica, treballa en l’ensenyament secundari És autora de la narració juvenil Vora el fiord 2004 i ha tingut cura de l’edició de la collecció de textos populars Contalles Així parlem a les comarques de la Franja 1985

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva obra ha estat…

L’any 2000 es proclamà campiona d’Espanya individual i assolí la medalla de bronze amb la selecció catalana en el Campionat d’Espanya de mar-costa

Formada al CA Terrassa, desenvolupà la major part de la seva carrera al CE Universitari A quinze anys superà el rècord de Catalunya de salt d’alçada amb 1,72 m, que milloraria quatre cops més fins a deixar-lo en 1,76 m Fou campiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1976, de Catalunya júnior 1977 i de Catalunya i d’Espanya júnior en pista coberta 1978 Fou subcampiona de Catalunya a l’aire lliure 1980 i dos cops subcampiona en pista coberta 1976, 1977 En els Campionats d’Espanya fou subcampiona a l’aire lliure 1981 i en pista coberta 1980, 1981

Formà part del Club Deportiu Universitari i de l’Hispano Francès Guanyà en quatre ocasions el Campionat de Catalunya en l’especialitat de disc 1962-65 i en tres ocasions l’especialitat de javelina 1963, 1965, 1966

La temporada 1979-80 aconseguí l’ascens a primera divisió femenina amb el SAPS de Sabadell A mitjan anys vuitanta jugà a les files del Club Esportiu Molins de Rei Fou 39 vegades internacional amb la selecció espa-nyola Participà en el Campionat del Món C disputat a València 1986, on Espanya acabà en tercera posició, i l’any següent participà en el Campionat del Món B de Bulgària 1987

S’inicià a la Penya Barcelonista Femenina que, posteriorment, esdevingué l’equip femení del Futbol Club Barcelona, equip on jugà entre el 1970 i el 1982 Fou entrenadora, presidí la secció de futbol femení delclub i fou vocal de la junta directivadel FC Barcelona 2000-03 Fou presidenta de la Comissió de Futbol Femení de la federació catalana 1980-2005 i de la federació espanyola, i vocal del Comitè de Futbol Femení de la UEFA Forma part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC

L’any 1986 fitxà pel Masnou Basquetbol, amb el qual debutà a la primera divisió Entre els anys 1990 i 1992 jugà amb el Club Bàsquet Godella de València, que es proclamà campió d’Europa 1992 i 1991, 1992 Jugava en la posició d’alera