Resultats de la cerca

Era canonge i sagristà de Saragossa i ardiaca de Terol El 1297 fou nomenat bisbe de Saragossa Acompanyà Jaume II a la guerra contra els moros d’Almeria Assistí a la cort de Saragossa del 1301, i el 1303 era ambaixador del rei a la cort de Navarra El 1316 fou nomenat arquebisbe de Tarragona durant el seu govern 1317-27 tingué lloc la desmembració de l’arquebisbat de Tarragona, amb la creació del de Saragossa 1318 El 1327 fou traslladat a l’arxidiòcesi de Toledo

Lluità a Cuba 1896-98 i al Marroc El 1929 ascendí a general de brigada En ésser proclamada la República 1931 sollicità de passar a la reserva Prengué part en l’alçament militar del 1936 a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la península Ibèrica Prengué part en l’ocupació de Terol 1938 i en la batalla de l’Ebre Fou ministre de l’exèrcit el 1938 i en 1945-51 El 1948 fou creat marquès de Dávila

Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona 1981 i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès Entre els seus llibres destaquen Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 1983,  Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843  1988,  Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 1989, La Catalunya resistent a la dominació francesa  1989, guanyadora del XIV premi…

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…

De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals

Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719

Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando

Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…