Resultats de la cerca
Es mostren 6448 resultats
lingüicidi
Lingüística i sociolingüística
Substitució total d’una llengua o d’una varietat lingüística per una altra llengua dominant.
quartil
Matemàtiques
Estadístic d’ordre que té una quarta part del total menor o igual a ell.
protoplast
Biologia
Part de la cèl·lula metabòlicament activa, constituïda pel seu contingut plasmàtic total, amb les inclusions.
És considerada com a unitat biològica fonamental, separadament de la paret cellular
itàlic
Lingüística i sociolingüística
Dit dels dialectes parlats a Itàlia abans de la conquesta total del país per Roma.
Durant els ss V i IV aC, els més importants foren el llatí, l’osc i l’umbre
neutre | neutra
Electrònica i informàtica
Que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.
anàlisi de seqüència
Economia
Teoria econòmica dinàmica desenvolupada per Lundberg per analitzar el desenvolupament total d’una economia tancada.
L’anàlisi de seqüència mostra com l’evolució present és determinada per l’evolució passada i les perspectives per al futur Partint dels resultats dels períodes anteriors, l’individu fa les previsions per al futur i decideix l’activitat del període immediat
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes…
àrea metropolitana de Barcelona
Delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que hom preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona.
Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3297 km 2 i un poblament de 3386396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d’ Esquema director, amb vigència fins al 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40% 1968 de la dels Països…
catàstrofe ultraviolada
Física
Predicció inacceptable de la fórmula de Rayleigh
per a l’emissió del cos negre
.
Segons aquesta fórmula, la quantitat d’energia radiada pel cos negre creix amb la freqüència, de manera que la quantitat total d’energia radiada és infinita Aquesta predicció no s’adiu amb el que hom observa experimentalment, ja que la quantitat total d’energia radiada és finita La catàstrofe, que és anomenada ultraviolada per tal com són les altes freqüències les que fan divergir la integral de l’energia total radiada, fou resolta en adonar-se que la fórmula de Rayleigh era només l’expressió asimptòtica, per a baixes freqüències, d’una fórmula més…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,