Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
inxa

Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
càpsula endoscòpica
Medicina
Tècnica de diagnòstic per la imatge, mínimament invasiva, que permet la identificació de certes malalties del tub digestiu, principalment de l’intestí prim, difícilment accessible pels sistemes endoscòpics convencionals com la gastroscòpia o la colonoscòpia.
Consisteix en la deglució d’una càpsula de petites dimensions, capaç d’enviar imatges fotogràfiques a l’exterior mitjançant ones de ràdio La càpsula és impulsada pel moviment peristàltic del tub digestiu fins que és expulsada de manera natural i no és reutilitzable La visualització i el processament d’aquestes imatges mitjançant sistemes informàtics permeten un estudi detallat de la paret de l’intestí És un sistema molt ben tolerat pels pacients i pràcticament no té contraindicacions ni efectes secundaris
refrigerant
Tecnologia
Aparell que permet de refredar un medi o de condensar un vapor mitjançant la circulació d’un fluid fred, bé per la circulació de les substàncies que cal refredar o del vapor que cal condensar per l’interior d’un tub envoltat d’aigua freda o d’un refrigerant.
Bé en ésser submergit un tub pel qual circula la mescla refrigerant al si de la matèria que hom vol refredar o del vapor que vol condensar
plumbicó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge basat en el vidicó i que constitueix un perfeccionament d’aquest; en el plumbicó la capa fotoconductora és formada per òxid de plom amb una finíssima pel·lícula de semiconductor de tipus p per un costat i una altra de tipus n per l’altre costat.
La sensibilitat d’aquest tub és molt elevada i té una resposta molt més ràpida que el vidicó És emprat especialment en les cambres per a televisió en colors
mirlitó
Música
Instrument que consta d’un tub, sovint de canya, en un extrem del qual es fixa -lligat amb un fil gruixut o una goma elàstica- un paper de fumar o una fina membrana (l’altre extrem és tapat).
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de membranes sonores o cantadores, amb tub En tarallejar una cançó per un forat lateral que s’ha obert a la canya, es posa en vibració la membrana tot produint un so nasal Amb diversos materials cartó o metall i amb lleugeres variants de construcció, és un instrument present en cultures molt distants Als Països Catalans és conegut com a joguina infantil i d’entreteniment
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el…
cromorn

Cromorn soprano alemany del 1960
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble amb càpsula d’aire, que consisteix en un tub estret i cilíndric, corbat en el seu extrem (en forma de J), amb vuit forats per als dits i d’altres de ressonància.
Els models grans posseeixen, a més, una o més claus protegides per una fontanella barrilet Fou molt emprat a l’Europa del Renaixement En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric La seva llengüeta no toca directament els llavis, sinó que està protegida per una càpsula amb una obertura per on bufar, de manera que vibra només sota el control de la pressió de l’aire Els sons produïts, sense la participació dels llavis, són uniformes pel que fa a volum i qualitat de so, sense possibilitats dinàmiques Els cromorns formen una família de…
saculina

Sacculina carcini
World Register of Marine Species (cc-by-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis de l’ordre dels rizocèfals, de la família dels peltogàstrids, paràsit de crustacis decàpodes, sobretot de Carcinus maenas, sense tub digestiu, ni apèndixs a l’estat d’adult, però amb prolongaments o rizoides que penetren en l’hoste.
La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina