Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
Vallestàvia
Vallestàvia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, en contacte amb els Aspres rossellonesos, que comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de Finestret.
La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha…
riu de Lladura
Riu
Afluent de capçalera de l’Aude, al Capcir, que neix al pic Peric, al sector N del massís del Carlit, com a emissari dels estanys de Camporrells.
Després de rebre, per la dreta, el riu de Balcera, passa per Formiguera i s’uneix al seu collector, per la dreta, vora el poble de Ral La vall de Lladura és boscada
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…
línia agònica
Geologia
Línia que uneix els punts que no tenen declinació magnètica.
Les línies agòniques passen pels punts on coincideix un meridià geogràfic amb el respectiu meridià magnètic Són línies imaginàries i variables
aglutinant
Pintura
Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules.
Es forma així la pasta pictòrica que s’adhereix sobre el suport, sovint amb l’ajuda dels vehicles diluents aigua, aiguarràs, etc En les pintures a la cola , els aglutinants més utilitzats són el midó i els seus derivats, els derivats de la cellulosa metilcellulosa, hidroximetilcellulosa, etc, les coles animals i la caseïna
baixada d’antena
Electrònica i informàtica
Comunicació
Conductor elèctric que uneix l’antena amb l’aparell receptor.
Alins de Llitera
Poble
Poble del municipi de Sanui i Alins (Llitera), situat a la zona muntanyosa que separa la Llitera de la Ribagorça, a 664 m d’altitud al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació.
Una carretera l’uneix amb Sanui Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca