Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
riu d’Ulldemó
Riu
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol Després de passar a llevant de Beseit Matarranya s’uneix al seu collector, dins el terme d’aquesta vila
Alins de Llitera
Poble
Poble del municipi de Sanui i Alins (Llitera), situat a la zona muntanyosa que separa la Llitera de la Ribagorça, a 664 m d’altitud al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació.
Una carretera l’uneix amb Sanui Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca
quilisma
Música
En la notació neumàtica, nota dentegada que forma part d’un grup ascendent i que és nota de pas cap a una virga superior.
Tant la nota antecedent com la virga poden formar part cadascuna de neumes distints Malgrat que pot trobar-se a l’uníson amb la nota precedent, uneix normalment dos sons separats per una tercera
Wilhelmshaven
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, a la costa nord-oest del golf de Jade, a la mar del Nord.
Hi ha drassanes i indústries diverses Té dues escoles tècniques superiors Port pesquer i comercial, fou construït originàriament 1859 com a port militar Un oleoducte de 380 km l’uneix amb la conca del Ruhr
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
Riufred
Urbanització
Antic veïnat i urbanització del municipi de Calonge (Baix Empordà), a la vall del riu Fred.
Neix al S de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944
Dhammapada
Llibre —un dels més famosos— del cànon pali
.
Al seu valor literari innegable uneix el mèrit de sintetitzar d’una manera perfecta tot l’ensenyament budista, conegut amb el nom de Majjhima Paṭipada ‘Via mitjana’ i d' Ariya Aṭṭhanga Magga ‘Noble camí òctuple’
vall d’Usera
Vall del municipi de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat), a l’E del terme, al límit amb el de Benafigos.
És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera 1195 m alt i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera
coma d’Ensagens
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), afluent, per l’esquerra de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre ( estanys d’Ensagens
, a 2 476 m) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2 865 m), el pic d’Ensagens
(2 824 m) i l’alt de Griu.
El riu d’Ensagens , després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera
pui de Lleràs
Panoràmica de la Serralada de Lleràs, a l’Alta Ribagorça
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1 692 m) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al S del coll de l’Espluga (1 529 m), que separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà