Resultats de la cerca
Es mostren 1188 resultats
Ojos de Brujo
Música
Formació de música mestissa.
Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona
Sebastià Busquets i Servera
Pintura
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer.
En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de pintors…
C arl F riedrich Theodor Steinweg
Música
Fabricant alemany de pianos, fundador de la firma Grotrian-Steinweg i principal impulsor de l’empresa familiar Steinway & Sons, creada a Nova York pel seu pare, Heinrich Engelhard Steinweg.
Quan la seva família emigrà, es quedà al capdavant de l’empresa familiar de Seesen, però el 1859 n’establí una altra de més important a Brunsvic amb el seu soci, Friedrich Grotrian Després de la mort dels seus germans, es traslladà a Nova York per fer-se càrrec de la casa Steinway i vengué la de Brunsvic, ciutat on, tanmateix, tornà al final de la seva vida La seva formació científica, que comprenia coneixements exhaustius de les lleis acústiques, li permeté completar la gran revolució tecnològica de Steinway i crear el prototip del piano modern
Aman Barfull Puig
Automobilisme
Pilot automobilístic, promotor i empresari.
El 1980 compartí cotxe amb el copilot Josep Autet S’adjudicà el trofeu Volant RACC 1981 Fou nomenat director de l’àrea esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya i director de cursa del Ralli d’Espanya Fou regidor a l'Ajuntament de Taradell per la llista de Demòcrates Units de Taradell Independents 1979-83 El 1983 fou escollit president de la UD Taradell, club que va presidí en dues etapes En l’àmbit empresarial, fundà l’empresa del sector de la construcció Aman, que vengué als anys noranta Més tard, la família impulsà una altra companyia del sector de la construcció, Jòdul
Antoni Viladevall
Arquitectura
Arquitecte.
Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10
Valdemar IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1340-75) i duc de Slesvig des del 1325.
Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica
Ermengarda I de Carcassona
Història
Comtessa de Carcassona i Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Riells del Fai

Vista del poble de Riells de Fai (Bigues i Riells del Fai)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la vall de la riera de Tenes, entre els espadats dels cingles de Bertí i de Sant Miquel del Fai.
És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic
Artau de Foces i de Cabrera
Història
Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Artau de Cabrera
, senyor de la Bastida de l’Infern, de la vall d’Osor, de la vall de Sau i de la casa del Soler.
Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina