Resultats de la cerca

Dotat d’un sentit de l’humor molt fi, fou un dels realitzadors més brillants de la generació dels anys cinquanta Dirigí, entre d’altres The Man in the White Suit 1951, Mandy 1952, The Maggie 1953, The Lady Killers 1955, Sweet Smell of Success 1957, A High Wind in Jamaica 1965 i Don't Make Waves 1967 A partir de la dècada dels setanta es dedicà a dirigir programes de televisió

Des de molt jove volgué ésser escriptora, però hi renuncià en casar-se El seu marit, afectat de greus trastorns, fou internat en un centre psiquiàtric en retornar de la Segona Guerra Mundial, i ella es féu càrrec tota sola de les seves dues filles Fins a la jubilació 1979 treballà en la sanitat pública A quaranta-dos anys publicà Cover Her Face 1962, la seva primera novella de misteri, gènere en el qual s’especialitzà Els seus coneixements forenses li foren de gran utilitat en la seva obra, que mostra un acusat realisme, i atenció al detall i a la lògica A partir de Innocent Blood 1980…

La seva vida és pràcticament desconeguda Autor cert de les tragèdies The White Devil, or the Life and Death of Vittoria Corombona 1612 i The Duchess of Malfi 1623 i de la comèdia The Devil’s Law Case 1620, la resta de la seva producció es redueix a collaboracions amb altres dramaturgs, com WRowley, TDekker, THeywood, etc Autor desigual, les seves obres ofereixen alguns moments força reeixits, que en fan un dels principals autors del període elisabetià

Estudià a Guatemala amb Georgette Contoux de Castillo i Ricardo Castillo Posteriorment es traslladà als Estats Units, on estudià composició amb Howard Manson i direcció d’orquestra amb Paul White, a l’Eastman School of Music de Nova York També realitzà estudis de piano amb Robert Casadesus, i durant un breu període fou alumne d’I Stravinsky Entre les seves obres cal destacar Seis Bocetos , per a piano 1953, Scherzo , per a piano, i Sinfonietta , per a piano i orquestra

Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s

Educat a París, el 1964 fundà una productora, amb la qual dirigí More 1969, La vallée 1971, el documental General Idi Amin Dada 1974 i Tricheurs 1983 Installat als EUA, ha dirigit Barfly 1987, Single White Female 1992, Desperate Mesures 1998, Our Lady of the Assassins 2001, Murder by Numbers 2002 i Inju, la bête dans l’ombre 2008, a més dels documentals Koko, le gorille qui parle 1978, The Charles Bukowski Tapes 1985 i L’Avocat de la terreur 2007

Representant de l’escola de Chicago, ha fet una important contribució a la sociologia contemporània, especialment en el camp de la formació i la socialització ocupacional, que tracta en Boys in White 1961 També ha fet aportacions en el camp de la recerca sobre les subcultures i les carreres descarrilades —per exemple amb Outsiders 1963—, i en el de l’estudi de la cultura dels joves i de l’educació superior —amb Making the Grade 1968 i Campus Power Struggle 1970— Una altra obra seva a destacar és Sociological Work, Method and Substance 1970

S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor interpretació

S’inicià al Club Piragüisme Salt-Ter, i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’estil lliure en diverses categories Amb la selecció espanyola absoluta, disputà diverses edicions del Campionat del Món i d’Europa Destacà en el piragüisme extrem i feu els primers descensos de rius fins llavors considerats infranquejables Participà en el Kayak Extreme White Water Grand Prix 2012, considerat els X Games del piragüisme Guanyà la Copa del Món de caiac extrem 2013, 2014 Té la titulació de segon nivell de guia de riu Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Piragüisme

Fou, de primer, periodista, escriptor i guionista El 1948 inicià la seva filmografia amb I shot Jesse James , al qual seguiren films bèllics — The Steel Helmet 1950, Fixed Bayonets 1951, The Big Red One 1980, westerns — Run of the Arrow 1956, Forty Guns 1957 i policíacs — House of Bamboo 1955, The Crimson Kimono 1959, The Naked Kiss 1964, caracteritzats tots ells per un estil barroc i violent Arran dels problemes suscitats per White Dog 1982 als EUA, marxà a França, on rodà Les voleurs de la nuit 1984, Street of no Return 1989 i Madonna and the Dragon 1989