Resultats de la cerca
Es mostren 9923 resultats
Manuel Fernández y González
Literatura
Novel·lista andalús.
Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla
Manuel Colmeiro y Penido
Economia
Dret
Jurisconsult i economista.
Fou professor de la Universitat de Compostella entre el 1840 i el 1877, i publicà una Memoria 1843 sobre el minifundisme gallec Traslladat a Madrid, fou catedràtic de dret polític entre el 1845 i el 1881, i després, fiscal del Tribunal Suprem Són obres seves Derecho Administrativo 1850, Principios de Economía Política, de signe lliurecanvista, Biblioteca de los economistas españoles de los siglos XVI, XVII y XVIII 1861 i Historia de la economía política en España 1863 Participà en totes les campanyes antiproteccionistes, i fou diputat i senador del grup de Sagasta
Francisco Soto y Marne
Literatura
Cristianisme
Escriptor franciscà castellà.
Lector del convent de l’orde de Ciudad Rodrigo, fou cronista de l’orde i autor d’un recull de sermons Florilegio sacro , 1738 Es féu famós per la seva defensa de Llull contra les acusacions de BJFeijoo Reflexiones crítico-apologéticas sobre las obras del P Feijoo en defensa de la pureza de la fe y santidad de doctrina de RLulio 1749, contestat el mateix any pel mateix Feijoo en la seva Justa repulsa de inicuas acusaciones La polèmica fou acabada per ordre reial Fou ridiculitzat pel seu barroquisme i ampullositat per JFIsla en el seu Fray Gerundio de Campazas 1758
Fernando Garrido y Tortosa
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras…
Instituto Caro y Cuervo
Institut públic d’estudis superiors, investigació científica i vocació docent universitària creat l’any 1954.
Adscrit al ministeri de cultura de Colòmbia, es dedica essencialment a l’aplicació de la recerca científica en els camps de la comunicació, la lingüística, la filologia, la literatura, les humanitats i la història de la cultura colombiana, juntament amb l’ensenyament superior per a la formació d’investigadors, professors i especialistes d’aquestes disciplines Les seves investigacions es concreten en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia, la lingüística general i la lingüística indígena, entre d’altres Entre els seus treballs destaquen la publicació del Diccionario de construcción…
Rómulo Betancourt y Bello
Història
Política
Polític veneçolà.
Exiliat diverses vegades per les seves activitats contra la dictadura 1928-36 i 1938-41, fou un dels fundadors del partit Acción Democrática 1941 i presidí la junta revolucionària que enderrocà el president de la república, general Isaías Medina Angarita 1945 Dimití com a president el 1948, però un cop militar deposà el seu successor i Betancourt hagué d’exiliar-se novament 1948-58 El 1958 fou elegit per sufragi universal president de la república veneçolana Durant el seu govern menà una política de reformes moderades i perseguí l’extrema esquerra El succeí a la presidència Raúl Leoni 1964,…
Federico Roncali y Ceruti
Història
Militar
Militar.
Fill petit del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia Féu la campanya del Nord en la primera guerra Carlina 1833-40 i comandà després, com a mariscal de camp, la divisió de Castella la Nova 1840 Desapareguda la regència d’Espartero, amb qui tingué friccions, fou capità general de Navarra i de València 1843-46 Es distingí per la seva repressió contra l’aixecament progressista de Pantaleó Boné a Alacant Assetjà la ciutat, en blocà el port i prengué dràstiques mesures contra els insurrectes Obtingué el títol de comte d’Alcoi 1846, fou senador 1845-57, capità general de Granada,…
José Forns y Cuadras
Música
Compositor, musicòleg i pedagog castellà.
Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…
Leopoldo Alas y Ureña
Literatura
Periodisme
Novel·lista, periodista i assagista, considerat asturià perquè la seva família procedia d’Astúries, on passà la major part de la seva vida.
El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…
Fernando Weyler y Laviña

Fernando Weyler i Laviña
© Fototeca.cat
Botànica
Història
Metge militar, botànic i erudit.
Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina