Resultats de la cerca

Estudià literatura anglesa a la universitat de Sussex, on es graduà l’any 1976 Posteriorment obtingué un màster a la universitat d’East Anglia La seva obra presenta personatges enfrontats a situacions insòlites que els fan entrar en conflicte amb les convencions socials Es donà a conèixer en guanyar el premi Somerset Maugham amb les narracions First Love, Last Rites 1975 Posteriorment ha publicat les novelles The Cement Garden 1977, In Between the Sheets 1978,  The Comfort of a Stranger 1982, A Child in time 1987, premis Novel Whitbread i Fémina Étranger 1993, The Innocent 1990, premis WH…

La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland  1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país,  Valley Song  1996,  Sorrows and Rejoicings…

Vida Hom creu que fou fill del mestre de capella del mateix nom, actiu a la catedral de Westminster entre el 1480 i el 1490 Se’l troba documentat per primera vegada al servei de la cort anglesa pel novembre del 1493 El 1502 s’encarregà d’organitzar els espectacles que amenitzaren el casament d’Artur, príncep de Galles, i Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics Tres anys després fou empresonat, se suposa que per un pamflet de caràcter satíric durant l’estada a la presó escriví un tractat en vers com a autodefensa Des del setembre del 1509 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre del…

Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men, Minds and…

L’any 2006 ingressà al BRIT School for Performing Arts, i amb alguns dels seus companys féu gires per la Gran Bretanya Aconseguí, a més, un gran èxit a través de la xarxa social Myspace Convidada a programes de la BBC, l’any 2007, amb el single anomenat Hometown Glory , aconseguí el seu primer gran èxit, al qual seguí  Chasing Pavements , que se situà en segon lloc en les llistes d’èxits britàniques del 2008 El mateix any presentà el seu primer àlbum, 19 , que fou el més venut a la Gran Bretanya durant 152 setmanes, i amb el qual guanyà dos Grammy, un dels quals a l’artista revelació L’any…

Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…

El 1986 fundà la seva pròpia companyia després d’una brillant experiència com a intèrpret i director especialitzat en el teatre de Shakespeare El seu primer film com a director fou Henry V 1989, al qual seguiren Dead Again 1991, Peter’s Friends 1992, Much Ado about Nothing 1993, Mary Shelley’s Frankenstein 1994, In the Bleak Midwinter 1995, Hamlet 1996,  Love’s Labour’s Lost 2000,  As You Like It 2006,  Sleuth  2007,  Thor  2011,  Jack Ryan Shadow Recruit 2014,  Cinderella  2015,  Murder on the Orient Express  2017,  All Is True  2018,  Artemis Fowl  2020,  Belfast  2021 i Death…

Estudià a les universitats d’Ibadan i Leeds Anglaterra Havent tornat a Nigèria, es dedicà a la docència universitària i a la literatura Fundà el grup teatral The Masks 1960 i la revista Black Orpheus 1960-64 La seva obra, molt arrelada en les tradicions iorubes, palesa un vessant crític molt acusat, adreçat sobretot contra certes concepcions de l’africanisme i contra l’abús de poder i la corrupció El 1967 fou empresonat per haver-se oposat a la intervenció del govern nigerià a Biafra De la seva producció teatral cal esmentar les obres  A Dance of the Forests 1960, Death and the Kings’s…

Vida De formació autodidacta en el món amateur , es titulà com a enginyer tècnic de so i adquirí les seves primeres experiències professionals com a ajudant i tècnic de so als Rosenborg Studios de Ruttenen 1968 Posteriorment feu alguns cursets d’audiovisuals a París El 1969 obrí un estudi propi a Barcelona dedicat a l’audiovisual industrial, a la gravació per a programes de ràdio i a la sonorització d’espectacles En la seva tasca com a realitzador de films industrials obtingué un premi a Canes per Copresa Miniwat 1970, que li serví per a projectar la seva carrera Entre el 1973 i el 1984,…

Format a la Universitat Hofstra Nova York, s’inicià com a actor teatral, i el 1966 la seva interpretació en The Rose Tattoo de Tennessee Williams obtingué un gran èxit El 1969 debutà en el cinema Me and My Brother , de Robert Frank La seva trajectòria continuà amb prop de dos-cents títols de gèneres molt variats, que l’acrediten sobretot com un dels actors secundaris més destacats En aquesta categoria aconseguí l’Oscar l’any 1979 per The Deer Hunter 1978, de Michael Cimino Altres films amb una participació notable o que ha protagonitzat són Annie Hall 1977, de Woody Allen, Pennies from…