Resultats de la cerca

Aquesta plana litoral limita al nord per muntanyes gresoses de petita entitat com el Picaio 372 m o el Puig, que en realitat no són sinó avançades de la serra de Portaceli o de la serra Calderona A la costa es troben grups dunars discontinus vora la Gola de l’Estany al nord de Puçol, al Puig i a Alboraia La platja és lleugerament empinada amb còdols i graves Formen part d’aquesta comarca els municipis d’ Albalat dels Sorells , Alboraia , Albuixec , Alfara del Patriarca , Almàssera , Bonrepòs i Mirambell , Burjassot , Emperador , Foios , Massalfassar , Massamagrell , Meliana ,…

Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia , les anomenades s’Estany i cala Molí Les illes d’Addaia —les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues— tanquen el port pel NE davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha la caseria estiuenca de na Macaret Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou , a la banda de Maó, i d' Addaia , a la des Mercadal A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca L’any 1798, la força del general Charles Steward,…

La capital és Khabarovsk Situat a l’extrem oriental de la Rússia asiàtica, el seu relleu és predominantment muntanyós serralades Sikhote-Alin’ al SW, Burein al centre, separada de l’anterior per la gran conca del riu Amur, paralleles a les mars del Japó i d’Okhotsk, que banyen tot l’E del país Els rius més importants són el Bureja, l’Ussuri i l’Amgun’, afluent de l’Amur, al S, el Zeja al centre i el Maja al N El clima és monsònic Els boscs cobreixen més de la meitat de la superfície del territori Khabarovsk és ric en animals de pell preciosa i en pesca Té indústries extractora carbó, or,…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Membre del Club Natació Catalunya des del 1965, participà en un Campionat d’Espanya de natació i en diversos torneigs catalans, com la Copa Nadal i les travessies a l’estany de Banyoles i els ports de Barcelona i Tarragona El 1967 s’inicià en salvament aquàtic i obtingué el títol de socorrista Participà en nombrosos Campionats d’Espanya i de Catalunya i en tres Campionats del Món 1967, 1968, 1969 Guanyà la medalla de bronze en 200 m natació amb obstacles en el Campionat del Món 1968 En la mateixa competició assolí dues medalles per equips, una de bronze 1968 i una d’or 1969…

Competí a les files del Club Natació Barcelona i participà en algunes proves populars com la Travessia al port de Barcelona i la de l’estany de Banyoles, que guanyà el 1948 En waterpolo fou campió d’Espanya 1948, 1951 i debutà amb la selecció espanyola l’any 1949 Entrenà l’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya 1953-61 i el Club Natació Poblenou 1962-65 Viatjà per estudis als Estats Units, on es formà com a entrenador i, posteriorment, tornà a les files del CN Barcelona 1967-79 Es feu càrrec del primer equip de waterpolo 1970-79 i després fitxà pel Club Natació Catalunya…

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…

Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…

Situació Una fotografia de l’any 1958 en la qual hom pot veure encara l’església adossada a la casa Avui aquest edifici és totalment desfigurat Arxiu Gavín L’església es troba a l’entrada a una urbanització que hi ha sobre Aiguafreda, vora una plaça que serveix d’aparcament L’edifici és convertit en un habitatge de segona residència, per això és marcat amb el núm 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 37,1 —y 25,2 31 TDG 371252 Hom hi pot anar des d’una carretera que surt de la N-152, al punt quilomètric 52,2, que va a Centelles…