Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Leopold Massó i Bilbeny
Música
Director coral català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses…
Gabriel Terrassa
Música
Organista català, actiu al final del segle XV i principi del XVI.
Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…
Ordoni III de Lleó
Història
Rei de Lleó (951-956).
Fill i successor de Ramir II En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera 951-952 i perilloses rebellions interiors Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa 955, després de la qual negocià la pau amb el califa Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de…
Federació d’Independents de Catalunya
Partit polític
Federació inscrita al febrer de 1995, que agrupa els regidors electes per agrupacions d’electors i partits locals i comarcals.
És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a…
Societat d’Estudis Militars
Militar
Entitat, clandestina i paramilitar, fundada a Barcelona el 1924.
La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…
Agustí Saperes
Història
Guerriller, conegut amb el motiu Caragol.
Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a…
Sanç II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1223-48).
Fill d’Alfons II i d’Urraca de Castella Atorgà furs i privilegis a determinades ciutats Sanguinhedo, Corva, Noura, Murça i continuà l’expansió territorial en lluita amb els sarraïns a l’Alentejo, al camp d’Ourique i a l’Algarve El seu regnat es caracteritzà per la preponderància que hi assoliren els favorits, que cometeren greus injustícies Incapaç d’imposar-se al poder creixent de l’oligarquia, fou deposat per una assemblea de nobles i clergues, que lliurà la corona al seu germà, l’infant Alfons 1245 Després d’una curta guerra que li resultà desfavorable, es retirà a Toledo, a…
Francesc Sales
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Cronista i capellà.
Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs…
, ,
Joan Romagosa i Pros
Història
Guerriller absolutista i general carlí.
Participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822 Acabada la lluita, fou nomenat mariscal de camp i governador del corregiment de Mataró 1825 en l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’haver fet un viatge a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya Però mentre preparava l’alçament fou detingut i portat a Igualada, on fou…
Juan Rodríguez de Fonseca
Història
Cristianisme
Política
Prelat i home polític castellà.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De caràcter…