Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on el 1920 s’estrenà la seva òpera Soeur Béatrice , sobre un text de M Maeterlinck En 1921-24 amplià la seva formació a Berlín, on treballà com a assistent d’E Kleiber a la Staatsoper Posteriorment tornà a Atenes, on del 1934 al 1936 fou director de l’Orquestra Simfònica El 1932 es presentà a París i dirigí l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1937 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigí fins el 1949 i amb la qual se centrà en el repertori contemporani i interpretà òperes de R Strauss i A Berg en versió de…

Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir orquestres i òperes…

Nasqué en una família amb tradició musical i de seguida es destacà pel seu domini del clarinet i el violí Molt aviat compongué petites marxes militars per a banda El 1903 es llicencià en matemàtiques i física a la Universitat de Lausana i es decidí a ampliar els estudis científics a la Sorbona de París En aquesta ciutat es matriculà al conservatori, on amplià el seu bagatge musical Conegué I Stravinsky, i posteriorment tingué un encontre decisiu amb Diaghilev a Ginebra, que li permeté dirigir l’Orquestra dels Ballets Russos, amb la qual viatjà als EUA A partir del 1915 compaginà la seva…

Estudià música al Royal College of Music i matemàtiques a la Universitat d’Exeter Amplià la seva formació musicològica a Brusselles amb Charles van der Borren El 1947 inicià la seva carrera docent a la Universitat de Cambridge, primer com a assistent i, a partir del 1962, com a professor de música El 1964 fou nomenat King Edward Professor of Music al King’s College de la Universitat de Londres Edità la revista "Galpin Society Journal" i publicà diversos articles i llibres sobre la interpretació de la música antiga, particularment la del període barroc La publicació del seu llibre The…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M Moszkowski a Berlín Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919 La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a compositors…

Vida Fill de Daniel Mangrané i Escardó, industrial de l’oli i accionista majoritari de la distribuïdora Saturnino Huguet-Selecciones Capitolio, estudià intendència mercantil a Barcelona 1933 i química a Berlín i s’especialitzà en la química dels olis, sobre la qual publicà diversos tractats El seu primer contacte amb el cinema fou com a guionista i compositor de Nuevos ideales 1936, Salvador de Alberich, film produït i supervisat pel seu pare Després de la guerra civil combinà les seves activitats empresarials en una fàbrica de productes químics amb la sotspresidència de Selecciones Capitolio…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…

D’origen turc però amb passaport italià, visqué a París fins el 1930, que s’installà a Barcelona, on exercí d’inspector de vendes a la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica En esclatar la guerra civil marxà novament a París, però el 1939 retornà a Barcelona, on el 1952 creà la distribuidora Filmax , amb la collaboració del seu cunyat Marcelo Papo Aftalion El 1955 convertiren l’empresa en societat anònima, en la qual tingueren participació 50% Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1965 absorbí Bengala Films i el 1968 amplià el negoci amb l’adquisició de Concordia Films de Madrid Cap al 1970…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel seu caràcter…

L'atac contra el cèntric l'hotel Radisson Blu de Bamako, en el qual van morir 20 persones, 14 d'elles estrangeres, el 20 de novembre, va posar en evidència la capacitat d'actuació dels grups islamistes malgrat la presència de soldats francesos i forces de la missió de les Nacions Unides MINUSMA Perpetrada per dos assaltants que van retenir durant hores més de 100 persones, l'acció va ser reivindicada per dos grups de caràcter gihadista Al-Mourabitoune, encapçalat per l'algerià Mokhtar Belmokhtar, i el Front d'Alliberament de Macina, proper al cap tuareg Iyad Ag Ghaly, que rebutja l'acord de…