Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1940, participà en diverses competicions d’esquí alpí entre el 1940 i el 1959 i escalà les Agulles de Maria Antònia per l’enforcadura sota el pic Calderer 1942 amb Josep Botey Formà part de l’expedició Moto Himalàia, portada a terme per sis muntanyencs catalans 1973, tot resseguint la serralada de l’Himalàia Corredor de rallis automobilístics, també destacà com a fotògraf de muntanya

Fou creat el 1928 amb diferents components d’entitats osonenques com el Grup Montagut, el Grup Montseny Cooperatiu i Els 8 Té seccions d’alta muntanya, bicicleta tot terreny i escalada Inicià la publicació d’un butlletí 1933 Després de la Guerra Civil, no es reorganitzà fins el 1947 Hi destacà l’alpinista Joan Colet, que formà part d’expedicions als Andes del Perú, el massís del Pamir Tadjikistan i l’Himàlaia

Membre del Club Natació Barcelona, practicà diverses disciplines atlètiques i participà en competicions estatals de decatló, però destacà en les proves de llançament de disc i salt de perxa Fou campió de Catalunya de llançament de disc 1950, any que baté el rècord català En salt de perxa, fou campió de Catalunya 1952, 1953 i campió d’Espanya 1955 També participà en torneigs atlètics internacionals, com l’encontre Stuttgart-París-Barcelona 1952

Membre del Tir Esportiu Mataró, es proclamà campió d’Espanya de recorregut de bosc amb arc clàssic en dues ocasions durant la primera dècada del segle XXI Destacà a la Lliga Catalana i en el Campionat de Catalunya d’arc clàssic i participà en competicions internacionals com la Copa dels Pirineus o el Campionat de França de 3D Fou delegat de bosc i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias 1909 Fou campió de Catalunya 1921, i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs 1925 i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs 1935 També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona 1929

Dissenyat per Laureano Nomen, fou inaugurat el 1995 L’equip de competició fou campió de Catalunya per equips 1998, formació en la qual destacà Josep Pellicer Un dels jugadors més destacats fou James Marshall, campió de Catalunya 2003 i guanyador del rànquing català 2000-03 Té un camp de divuit forats amb un recorregut de 1491 m, camp de pràctiques illuminat i dos green de pràctiques, a més d’una escola de golf

Començà a jugar a l’equip masculí de la UE Vilassar La temporada 2002-03 ingressà al FC Barcelona, passà al Sabadell 2003-04, amb el qual debutà a la Superlliga, i retornà al club blaugrana 2004-05 Fitxà per l’Espanyol 2005-09, on destacà per la seva facilitat golejadora, i guanyà una Lliga 2006 i dues Copes de la Reina 2006, 2009 Ha estat internacional sub-19 i absoluta amb la selecció espanyola

Integrant i ànima de la Societat Gimnàstica Alemanya de Barcelona del principi dels anys vint del segle passat, junt amb altres atletes com Graumann, Trausmann i Karcher, conreà tot tipus de proves atlètiques Fou campió de Catalunya de salt d’alçada 1919, 1920, salt de perxa 1920, 1924, 1925, salt de llargada 1920, triple salt 1920, llançament de disc 1920, 1923, 1924 i de javelina 1920, 1923 També destacà en llançament de pes

Actuava d’interior esquerre Començà en el Badalona, destacà en el Comtal al principi de la dècada de 1960 i, sent jugador del filial blaugrana, disputà 14 partits amistosos amb el primer equip del Barcelona 1961-62 La temporada 1962-63 fou cedit al Racing de Santander Després tornà a jugar al Badalona fins a la seva retirada 1971 exceptuant un període de la temporada 1964-65 que actuà en el Mestalla, filial del València