Resultats de la cerca

S’establí a Catalunya a catorze anys, i el 1948 començà a competir Guanyà el primer premi del Club La Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1951, 1953, el Concurs La Amistad del Masnou 1965 i el campionat de les Bodas de Oro de la Federació Espanyola de Columbicultura 1994 També fou campió de Catalunya 1987, subcampió d’Espanya 1958 i cinquè del Campionat Internacional 1987 Aportà noves tècniques a aquest esport, i formà part de la directiva de la Federació Catalana de Columbicultura i del Club El Masnou, que presidí Rebé la medalla al mèrit esportiu de la…

Vinculat al Club Natació Barcelona des de la dècada de 1930 fins a la seva jubilació El 1934 organitzà el primer curset d’ensenyament de natació a Barcelona Durant quaranta anys collaborà amb els entrenadors estrangers del club Bandy Zolyomy, Cor Braasem, Lajos Rajki, Lazslo Sarosi, Felice Tedeschi i Kalman Markovits, entre d’altres, i entrenà una vintena de nedadors olímpics La federació espanyola li concedí la medalla d’or de serveis distingits 1966 i la federació catalana, la medalla extraordinària al mèrit esportiu 1976 També rebé la medalla Forjadors de la…

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana

Practicant de la gimnàstica artística durant la joventut, fou cinquè en el Campionat de Catalunya 1953 Poc després s’inicià en l’arbitratge en campionats catalans i el 1957 entrà a la comissió tècnica de gimnàstica masculina de la Federació Catalana de Gimnàstica Durant els anys seixanta i principi dels setanta fou jutge de campionats d’Espanya, del Memorial Blume i de diversos torneigs internacionals També fou representant a Catalunya de l’Escuela Nacional de Entrenadores Fou ponent al curs internacional de jutges de Roma 1968 i assistí al Congrés de la Federació…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

S’inicià el 1988 al Reial Club Nàutic de Tarragona, on formà l’equip Fórmula Tarragona fent de copilot de Peter Martínez Es proclamà campió del món en l’especialitat P-550-RH 1993 i d’Europa en PR-550 2004, i guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 També assolí cinc Campionats d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005, i pujà al podi en diferents Campionats d’Europa i del Món Té la medalla d’or al mèrit motonàutic de la federació espanyola i les medalles d’or, plata i bronze de la federació catalana

L’any 1969 s’inicià en l’arbitratge adscrit a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge i, deu anys després, assolí la categoria estatal Debutà en la màxima categoria en un Cerdanyola-FC Barcelona de la Copa del Rei i fins el 2000, any que es retirà, arbitrà gairebé cinc-cents partits, entre els quals moltes finals El seu debut internacional fou en un Europeu juvenil 1982 També dirigí partits en molts campionats, com els europeus 1987, 1994, el Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el Comitè Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola…

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs

És membre de l’Associació Espanyola de Premsa Esportiva i de les associacions internacionals de Premsa Esportiva i d’Especialistes en Ciclisme Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 exercí de redactor en cap Treballà com a cap de premsa en diverses edicions de la Volta a Catalunya i a la Federació Catalana de Ciclisme, de la qual fou vocal de comunicació 2008-11 Fou secretari de l’Esport Ciclista Barcelona i responsable de comunicació de la Federació de Penyes del RCD Espanyol Treballà de corresponsal per al Diari de Tarragona , Dicen , As , Marca , Mundo…