Resultats de la cerca

Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova

Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S Calvisius a Leipzig Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae Estrasburg, 1612, on es descriu el funcionament del baix continu

Inicià els estudis de violoncel a sis anys i després els prosseguí al Conservatori de París, on obtingué diversos premis Del 1949 al 1957 formà un duo amb Claude Helffer, i combinà la seva tasca com a músic de cambra amb els concerts amb orquestres, com la de l’Òpera de París o la Societat de Concerts del Conservatori Alternà l’activitat de solista amb la de director d’orquestra i de cors, a més de realitzar una important tasca com a compositor

Fundat el 1927 per atletes locals, des del 1928 participà en competicions federatives En la seva primera temporada guanyà el campionat de la categoria B i en les tres següents, ja en la primera categoria del bàsquet català, obtingué una tercera i dues segones posicions Fou campió de Catalunya la temporada 1932-33 i es guanyà el dret a disputar el primer Campionat d’Espanya, on caigué eliminat davant el Rayo Club de Madrid Disputà el Campionat de Catalunya fins el 1936

Debutà el 1993 amb l’equip de Barcelona, amb el qual guanyà diverses Lligues estatals i Campionats d’Espanya Fou escollida millor jugadora del Cam-pionat d’Espanya 2003, 2004, 2006 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i obtingué la medalla de plata als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 Disputà diverses edicions dels Campionat del Món i d’Europa Es retirà el 2007 Forma part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs

L’any 1978 fundà, conjuntament amb unes amigues, la secció femenina d’hoquei del Club Egara Posteriorment, jugà amb l’Atlètic Terrassa 1982-91, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1988, i amb el Júnior de Sant Cugat fins que es retirà El 1992 obtingué la tercera posició al Campionat d’Espanya i el subcampionat de la Copa de la Reina Amb la selecció espanyola participà als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en els quals aconseguí la medalla d’or

Sorgida del Club de Bàdminton Bellaterra, en categories inferiors obtingué diversos títols de Catalunya i ocupà les primeres posicions estatals La temporada 2009-10 passà al Club Bàdminton Oviedo i la temporada 2011-12 s’integrà a l’equip de divisió d’honor Torrejón Paracuellos Saglas de Madrid Aquest mateix any fou convocada per la selecció espanyola El 2012 es proclamà campiona d’Espanya en dobles femenins sub-19 i absolut, fent parella amb Blanca Ibeas Ha disputat diversos torneigs internacionals

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada