Resultats de la cerca

Jurista, es doctorà en dret i fou alt funcionari de l’administració regional a la Catalunya del Nord Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals i de la Région Départementale du Tourisme, de la qual fou secretari general en 1957-81 És autor de nombroses obres de divulgació històrica sobre el Rosselló Roussillon aux cent visages , 1951 Visages du Roussillon , 1956  Contribution à l’étude de l’aménagement de l’arrière pays du Languedoc-Roussillon , 1965 la guia Tout le Roussillon , 1980, amb Paul Goudin En Roussillon Chroniques et contes buissonniers ,…

Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats generals de Blois el…

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la  immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren importants avenços en els camps…

Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva  ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…

Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial, estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu préstecs importants diverses vegades 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei — i al seu propi rescat — , fet presoner al combat de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442 En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor 1438, de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró el 1439…

Residí a València, al servei de la casa reial Per encàrrec d’Alfons IV de Catalunya-Aragó féu un viatge a Castella 1428 i un altre a Flandes 1431-36, on pogué conèixer la pintura flamenca, especialment la de Jan van Eyck Documentat novament a València 1436-38, es traslladà a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 fins al 1460 Contractà retaules per a l’església de Santa Maria del Mar i per a la capella de Sant Elm, del convent de Santa Clara a Barcelona, i un de Santa Cecília, per a Mataró Se'n conserven dues obres documentades el retaule dels Consellers la seva obra més…

Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la defensa de…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i amb C Marcel-Dubois, amb qui s’especialitzà en etnomusicologia, a la Sorbona de París Fou professor d’aquesta matèria al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i investigador responsable de la Fonoteca de Música Tradicional del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, institució des de la qual impulsà nombrosos projectes de recuperació de la música de tradició oral Fou també membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d…

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana 1969 i de la…

És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…