Resultats de la cerca
Es mostren 5772 resultats
Béjar
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, al S de la província al límit amb Càceres, situada en un altiplà sobre el riu Cuerpo de Hombre.
És un centre agrícola, i sobretot d’indústria tèxtil de vella tradició —mantes bejaranas —, mecanitzada des del s XIX Té aigües minerals i és un centre de comunicacions
tuca d’Arnau
Cim
Pic (2 810 m) de la serra que, al S del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna (Benasc) de la vall de Llauset (Montanui), a la Ribagorça.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de Vallhiverna a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau 2 790 m alt
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
l’Alquerieta de Guardamar
Municipi
Municipi de la Safor situat al S del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, enfront de la costa, entre els termes municipals de Daimús i Bellreguard.
El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica…
l’Alqueria de la Torre
Barri
Barri de València, situat al S de la ciutat, al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar.
Croells
Veïnat
Antic lloc de la vall de Ribes (esmentat al s XIV) i actualment veïnat del municipi de Planoles (Ripollès), a l’esquerra del Rigard, aigua avall del poble.
Massanassa
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al S de la ciutat de València, estès d’W a SE fins a la zona de marjal pròxima a l’Albufera.
El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus…
les Masies
Caseria
Balneari
Caseria i estació balneària del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), uns 2 km al S de la vila i pròxima al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides al segle XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries Al SE de les Masies hi ha el santuari de la Trinitat
Vera

Vista del poble de Vera
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat als contraforts orientals de la serra dels Filabres, entre el riu Almanzora, al N i el riu Antas, al S.
Hi ha agricultura i ramaderia La indústria principal és la del sector de la pell i el calçat Centre turístic, amb platges naturistes
la Montabana
Caseria
Caseria del municipi d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), prop del barranc de la Carbonera i la carretera d’Albocàsser, a 7 km al S del nucli urbà.