Resultats de la cerca

Professor a diverses universitats alemanyes, féu recerques en cristallografia, termodinàmica i magnetoòptica, camp en el qual descobrí l’efecte que duu el seu nom Publicà Thermodynamik 1903-04 en dos volums i Lehrbuch der Kristallphysik 1910

Deixeble de Liebig i professor a Giessen i a Ginebra, escriví un tractat de geologia i un altre sobre els peixos d’aigua dolça Defensà les teories de l’evolució de Darwin, i també s’ocupà de l’home, però la seva antropologia era radicalment materialista arribà a dir seriosament que el cervell secreta pensament com els ronyons orina el seu simplisme i la seva passió l’han desacreditat als ulls de la posteritat

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

Dotat d’una gran precocitat intellectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys La seva obra més important, Die Cellularpathologie 1858, desenvolupa la teoria cellular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèllules, teixits, òrgans,…

Una estada de jove a Roma li féu seguir les directrius dels pintors natzarens sota la influència de JFOverbeck Conreà preferentment el tema religiós, i entre les seves obres més famoses destaquen les que féu per a la nova catedral de Berlín El 1830 fou nomenat director del Städelsches Institut de Frankfurt, càrrec que ocupà fins el 1843

És conegut sobretot pel seu diccionari, en cinc volums, Biographische Denkmale ‘Monuments biogràfics’, 1824-30, dedicat a personatges històrics Fou també crític literari i membre del moviment polític i literari de la Jove Alemanya

Professà a Halle 1884-1906 i fundà els Kant-Studien 1897 i la Kant-Gesellschaft 1905 Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92 i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si —, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil Die Philosophie des Als Ob , ‘La filosofia del com si’, 1911

Gran coneixedor dels clàssics, alguns dels quals traduí Píndar, Horaci i, sobretot, Anacreont, escriví poemes anacreòntics i odes morals i publicà Der Sieg des Liebesgottes ‘La victòria del déu de l’amor’, 1753 i Versuch über die Kunst frohlich zu sein ‘Recerca sobre l’art d’ésser feliç’, 1760, de caràcter didàctic

Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent habilitació el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica S’especialitzà en lingüística indoeuropea Die venetischen Personennamen , ‘Els noms de persona vènets’, 1961 Trümmersprachen , ‘Llengües residuals’, 1980 i estudià les llengües preromàniques hispàniques Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien ‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962, Elementos de un…