Resultats de la cerca

Formà part del Club Antorxa de Lleida i del Sícoris Club Començà a destacar el 1974 tant en proves de velocitat com en proves de fons Entrenada per Juli Suau Farré, guanyà nombrosos Campionats d’Espanya de K-1 en aigües braves i en aigües tranquilles, especialment durant la dècada de 1970 També fou cam-piona d’Espanya de caiac en llarga distància Aconseguí el primer lloc en diversos descensos de l’afluent Éssera en K-1

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, l’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de 800 m i de relleus 4 × 400 m També fou campió de Catalunya de cros per equips Juntament amb Enric Bondia i Alfons Gabernet, del FC Barcelona, i Joan Seguí, del JAS, establí el rècord d’Espanya absolut de 4 × 400 m a l’estadi Vallehermoso de Madrid També ostentà durant vuit dies el rècord d’Espanya de clubs de 4 × 400 m

Competí representant el Club Louis de Barcelona Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1988 en la categoria de 72 kg i subcampiona d’Europa júnior 1989 En l’àmbit absolut, guanyà la medalla de plata en categoria de menys de 66 kg 1992 i la de bronze en categoria de menys de 72 kg 1996 als Campionats d’Espanya Formà part de la selecció catalana i espanyola Abandonà l’alta competició i es dedicà a l’arbitratge

Vinculat al CN Arenys de Mar, fou campió de Catalunya Classe I 1988 amb l’ Splash , i d’IMS-Regata 2000 En l’àmbit estatal, guanyà la Copa del Rei 2010, el Campionat d’Espanya 2010 i el Trofeu Comte de Godó 2009, 2010, amb el vaixell Rats on Fire Disputà la regata en solitari Mare Nostrum 1999 i un Campionat del Món SWAN 45 2009 El 2010 rebé la distinció de Millor Armador d’Espanya

Es formà i jugà sempre amb el Club de Tennis Turó, de Barcelona És la jugadora amb més títols en el Campionat de Catalunya onze d’individuals entre el 1953 i el 1971 i vuit de dobles entre el 1958 i el 1969 També assolí el rècord de victòries individuals al Campionat d’Espanya, amb nou títols entre el 1952 i el 1963 El seu palmarès es completa amb deu títols de campiona d’Espanya de dobles

Format a l’Escola de Trial de la Unió Ciclista de Vic, el 2006 fou campió d’Espanya i de Catalunya cadet i cinquè als Jocs Mundials de trial de la joventut amb la selecció espanyola L’any següent fou campió de Catalunya en categoria júnior2007 El 2009 es proclamà campió d’Espanya en categoria elit B i de la Copa Catalana, aquest últim títol revalidat el 2010 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2009

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en aconseguir la tercera posició del Gran Premi del RCMB 1970 L’any 1971 guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya en ET i diverses proves de motonàutica menors Participà en nombroses edicions del Campionat d’Espanya entre els anys setanta i vuitanta i guanyà en la categoria SD catamarà 1976 Per altra banda, en tres ocasions aconseguí el Gran Premi Internacional de València en SD catamarà 1976-78

Membre del Futbol Club Barcelona i del Club de Natació Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m llisos 1944 i fou subcampió en els 800 m 1945 i els 1500 m 1945, 1948 També guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de 800 m 1945, 1948 i de 1500 m 1948 Establí el rècord de Catalunya i d’Espanya de 800 i 1000 m 1944 i participà en el de relleus 4 × 800 m

Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…