Resultats de la cerca

S’inicià en l’activitat pugilística el 1976 i competí representant el Club de Boxa Experimental del barri de Sants de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1980 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur i guanyà el torneig Vicente Gil 1981 El 1984 es retirà Des del 1988 presideix la Federació Catalana de Boxa Amateur FCBA, creada arran de la segregació de la boxa professional un any abans

És metge de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i responsable de la Secció de Ciències de l’Esport de la mateixa secretaria des de l’any 1998, cap dels serveis mèdics del CN Sabadell des del 1982, metge de la secció d’handbol del FC Barcelona des del 1993 i de la selecció espanyola d’handbol des del 2009 És membre de la Comisión Antidopaje del Consejo Superior de Deportes des del 1997, i coordinador general de la Comissió Antidopatge de Catalunya des de l’any 2002 Dirigí la revista Apunts Medicina de l’esport 1998-2005

Competí representant el Club de Boxa Mataró Es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant 1987, 1989, 1993 Guanyà el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes pesant 1991, 1993, semipesant 1988 i mitjà 1987 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur És també tercer dan de full-contact i cinturó negre segon dan de taekwondo Dirigí el gimnàs Delfos de Mataró

Fou set vegades campió de Catalunya en ruta, dues en 30 km 2002, 2003, cinc en 50 km 2001, 2005-08 i quatre en pista 2000, 2005, 2006, 2007 També assolí el títol estatal de 50 km marxa 2004 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà la prova dels 50 km marxa als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Es retirà de l’alta competició per disconformitat amb els criteris de selecció per als Jocs Olímpics de Pequín

Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se celebrà al Camp…

Especialista en la prova de 3000 m obstacles, l’any 2000 establí el rècord de Catalunya amb una marca de 814,74 min Participà regularment en campionats d’àmbit català i estatal, però també arribà a disputar un Campionat Iberoamericà 1998, un campionat Mundial 1999 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000

Format al Club Natació Montjuïc, destacà en natació de fons i de mig fons El 1958 baté el rècord juvenil de 400 m estils individual i el rècord català de 1500 m lliure en piscina de 50 m Per altra banda, guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya en la prova de 400 m 1959, 1960 i 1500 m lliure 1958, 1960 Fou també campió d’Espanya amb la selecció catalana en la prova de 4 × 200 m lliure 1961, 1962 L’any 1962 passà a les files del Club Natació Sabadell El mateix any aconseguí el rècord d’Espanya de 4 × 200 m lliure amb l’equip estatal Entrenà el Club Jiménez de Madrid i el Reus Deportiu…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de motonàutica en la categoria DT 1966 celebrat a la Corunya El mateix any participà en el Campio-nat del Món de Banyoles Fou vocal de la Federació Catalana de Motonàutica

President de la Federació Espanyola de Golf entre el 1968 i el 1974 Dedicà els seus anys de president a promocionar el golf i a reorganitzar internament la federació També presidí la Federació Europea de Golf EGA entre el 1977 i el 1979 Com a jugador, destaca el Campionat d’Espanya de parelles masculí que aconseguí l’any 1959

Jugà a l’EPIC de Terrassa i a la Societat Cultural Recreativa el Ciervo de Sabadell Fou subcampió d’Espanya juvenil de dobles mixtos 1982 Més endavant fou campió de Catalunya de dobles mixtos 1988, subcampió 1989 i tercer 1983, 1985, sempre en categoria absoluta