Resultats de la cerca

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, el 1972 descobrí l’avenc B-15 a Escuaín Osca i formà part del grup del GEB que l’uní amb les Fuentes de Escuaín 1980, amb el qual obtingué la integral de més profunditat del món 1151 m És coordinador i coautor dels llibres Les mines de la serralada de Marina 2000 i Les mines d’aigua de la serralada de Marina 2004

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1974, 1978, 79, la primera ocasió en categoria B, en vuit amb timoner 1975-79, 1981-84, en dos sense 1976 i en dos amb timoner 1984 El 1978 es proclamà campió del món i l’any següent guanyà la medalla d’or als Jocs Mediterranis en la prova de vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia

A onze anys ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà al Barça B 1999-2002 i algun partit amb el primer equip, i posteriorment formà part del Tenerife, l’Algesires, l’Almeria i el Pontevedra, i retornà de nou a Catalunya la temporada 2009-10 fitxat pel Sabadell Actuant de defensa, ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció espanyola i el 1999 es proclamà campió del món sub-20

Davanter format al CP Manlleu, CP Granollers i CP Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria amb només setze anys Fitxà pel CP Voltregà 1993-2008 com a júnior i guanyà la Copa de la CERS 2002 La temporada 2008-09 passà al CH Lloret Formà part de la selecció catalana que s’imposà al Mundial B de Macau 2004 L'any 2016 fou nomenat director esportiu del CP Manlleu

Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’

Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema

Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints