Resultats de la cerca
Es mostren 5379 resultats
Marcel Foret Moulenat
Submarinisme
Pioner de l’escafandrisme a Catalunya.
L’any 1941 començà a practicar la pesca submarina i fou un dels fundadors amb Jordi Monjo Rufí de l’Associació de Pesca Submarina 1946, entitat de la qual fou vicepresident També participà en la fundació del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines 1954 Fou el primer esportista vinculat a les activitats subaquàtiques en rebre una medalla d’or al mèrit esportiu També rebé una medalla provincial al mèrit esportiu 1958
Benito García Cano
Futbol
Futbolista i entrenador.
Actuava de defensa esquerra i jugà al Futbol Club Barcelona Disputà 128 partits i guanyà una Lliga 1945, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Prèviament havia jugat amb el Rayo Vallecano, el Nacional de Madrid i el Cartagena Participà una vegada amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Manresa, l’Europa, el Badalona i el Sant Andreu
Esteve Granada Brell
Natació
Nedador i dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Atlètic, participà en la primera Travessia del Port de Barcelona l’any 1926 Acabada la Guerra Civil, tornà al club com a directiu Posteriorment en fou el president durant nou anys 1948-57 D’altra banda, collaborà amb el comitè de competició de waterpolo de la Federació Catalana de Natació L’any 1966 rebé la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola
Miquel Gil Botey
Pesca esportiva
Pescador de la modalitat de mar-costa.
Fou medalla d’or 1998 i d’argent 1997 amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i als Campionats d’Espanya de clubs, or amb la Societat de Pesca Esportiva de Salou 1999 i també amb la Societat de Pesca Mar Bella del Poble Nou de Barcelona 2000 El 1998 fou argent al Campionat del Món de clubs amb la Societat de Pesca Esportiva de Salou
Sara Hidalgo Valls
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Jugà al Club Natació Sabadell i fou titular de la selecció espanyola en 54 dels primers 58 partits internacionals jugats pel combinat estatal entre el 1989 i el 1995 Participà en el Campionat d’Europa 1993 i fou premiada per la federació espanyola amb la medalla de serveis distingits de bronze 1994, d’argent 1996 i d’or 2000 i per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1996
tresor d’Aliseda
Jaciment arqueològic
Conjunt de joies d’or, dels s. VII-VI aC, trobat per atzar al poble d’Aliseda (Extremadura), ara al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
D’estil fenici-xipriota, molts especialistes suposen que foren fabricades a Tartessos
trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.
Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom de trentí i…
quirat
Física
Unitat de mesura en què hom expressa la llei dels aliatges d’or, consistent en un vint-i-quatrè d’aquest aliatge en or fi.
L’or anomenat de llei té un mínim de 18 quirats
sobirà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or anglesa (sovereign) emesa el 1489 per Enric VII, d’un pes de 15,55 grams i d’un valor de vint xílings.
Amb variacions de pes i de valor, fou batuda fins el 1663, que fou substituïda per la guinea A partir del 1816 fins el 1971 indicà novament la unitat monetària del nou sistema del patró or, coneguda usualment per lliura esterlina
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, encunyada des del 1471 per Enric IV, de 4,55 g de pes i llei de 23 3
/ 4
quirats.
A l’anvers duia un castell i al revers un lleó