Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
forquilla
Tecnologia
Peça de ferro que aguanta la fusta que dóna un moviment a l’espiral de les màquines de fer taps dites de ribot
.
dihibridisme
Biologia
Tipus d’encreuament entre dos individus que tenen dos gens dial·lèlics no lligats a la segregació mendeliana a què dóna lloc aquest encreuament.
Per exemple, encreuar unes llavors de pèsol grogues i rodones amb unes altres de verdes i rugoses, i la segregació que hi ha a la segona generació filial lleis de Mendel
descendència final
Sociologia
Nombre total de fills que una dona, una generació de dones o una cohort de matrimonis té al final de l’edat reproductora.
Cal especificar si per descendència final s’entén la del conjunt de totes les dones o la de les dones casades, ja que sovint són diferents Les variacions que s’observen en la descendència final al llarg del temps són determinades per factors de tipus social i biològic, així com per l’ús i el grau de difusió dels mètodes anticonceptius
amplificador d’instrumentació
Electrònica i informàtica
Circuit electrònic format per resistències i amplificadors operacionals que dóna un senyal de sortida proporcional a la diferència entre dos senyals d’entrada.
faldilla
Faldilla de pubilla catalana de mitjan segle XVIII, procedent de Vic
© Fototeca.cat
Indumentària
Part del vestit exterior generalment de la dona que va de la cintura en avall cobrint conjuntament les cames o part d’elles.
esquizogènesi
Biologia
Tipus de reproducció per divisió en què l’individu unicel·lular dóna, per escissió simple del seu cos en dues parts, dos nous individus.
És un tipus de divisió característica dels esquizòfits
íncub
Mitologia
Dimoni que hom suposa de sexe masculí i que, segons la superstició vulgar, té comerç carnal amb una dona durant el seu son.
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma